Administrar

SUNSET PARK, Paul Auster

alcia | 21 Mar, 2011 09:21

Sunset Park, Paul Auster. Traducci d'Albert Nolla. Edicions 62. Desembre de 2010. 151 pgines. 18,50

Un altre Auster. No s el millor, per tampoc no s el pitjor. Sembla que costar tornar a llegir obres com La Trilogia de Nova York o La msica de l'atzar, per sempre comptar amb la confiana d'aquesta lectora modesta. Aqu, Paul Auster practica el que sap fer amb mestria, que s explicar vides de persones que, en teoria no haurien de creuar-se mai, per alguna cosa, l'atzar, s clar, fa que s que es creuen. I s a partir d'aquesta coincidncia, d'aquest petit fet que s'encadena a un altre i a un altre que la histria creix.

En el cas de Sunset Park, el que mana s la manera de contar les vides de tots els personatges. Conta la seua vida amb senzillesa, amb una mena de naturalitat que el lector s'arriba a creure, per a poc a poc va mesclant elements de les vides dels altres protagonistes del relat. A poc a poc, el que podrien semblar captols estancs, que van encapalats amb els noms dels personatges, comena a convertir-se en matria porosa. A una illa de carn i ossos se li adhereixen tot tipus d'elements que formen un ecosistema perfecte. Ja no s possible que un personatge visqui sense la presncia dels altres, tampoc de la casa, i tot i aquest encapalament, el captol deixa de ser un espai tancat per a convertir-se en un jard, o en un cementeri com el que rodeja la casa ocupada de Sunset Park.

A mesura que avanaa el relat el lector comena a patir. Paul Auster juga constantment amb una doble direcci, sempre hi ha ms d'un cam possible, i el lector t por que l'autor opte pel ms fcil. Normalment no ho fa, per al final, molt a prop del desenlla, fa l'efecte que s, que ha decidit prendre pel cam fcil del final feli, per alguna cosa d'aquell Auster de fa quinze anys li recorda qui s, quina s la seua identitat, i recula. I el lector fa un al. Al menys aquest escriptor pel qual sent una certa devoci i admiraci no l'ha decebut a l'hora de la tria. Afortunadament.

I em deixo pel final, la frase inicial de la novella, magnfica com sempe, brillant i ensarronadora: Ja fa gaireb un any que es dedica a fer fotos de coses abandonades.

Comentaris

  1. alcia
    Re: SUNSET PARK, Paul Auster

    pep: estic d'acord amb tu, jo tamb m'he sentit decepcionada amb Paul Auster, per mai no l'he abandonat, perqu sempre l'esper.
    Mgia: ja ens contars quan l'hagis acabat.

    alcia | 30/03/2011, 09:15
  2. pep
    Re: SUNSET PARK, Paul Auster

    Desprs d'una bona srie de decepcions amb aquest darrer llibre m'he reconciliat amb Auster, torna amb una obra ben escrita i resolta.

    pep | 28/03/2011, 14:16
  3. Mgia
    Re: SUNSET PARK, Paul Auster

    Precisament estic llegint aquesta novella i coincideixo amb moltes coses que dius a la ressenya.

    Mgia | 24/03/2011, 18:32
Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS