Administrar

SUNSET PARK, Paul Auster

alícia | 21 Març, 2011 09:21

Sunset Park, Paul Auster. Traducció d'Albert Nolla. Edicions 62. Desembre de 2010. 151 pàgines. 18,50€

Un altre Auster. No és el millor, però tampoc no és el pitjor. Sembla que costarà tornar a llegir obres com La Trilogia de Nova York o La música de l'atzar, però sempre comptarà amb la confiança d'aquesta lectora modesta. Aquí, Paul Auster practica el que sap fer amb mestria, que és explicar vides de persones que, en teoria no haurien de creuar-se mai, però alguna cosa, l'atzar, és clar, fa que sí que es creuen. I és a partir d'aquesta coincidència, d'aquest petit fet que s'encadena a un altre i a un altre que la història creix.

En el cas de Sunset Park, el que mana és la manera de contar les vides de tots els personatges. Conta la seua vida amb senzillesa, amb una mena de naturalitat que el lector s'arriba a creure, però a poc a poc va mesclant elements de les vides dels altres protagonistes del relat. A poc a poc, el que podrien semblar capítols estancs, que van encapçalats amb els noms dels personatges, comença a convertir-se en matèria porosa. A una illa de carn i ossos se li adhereixen tot tipus d'elements que formen un ecosistema perfecte. Ja no és possible que un personatge visqui sense la presència dels altres, tampoc de la casa, i tot i aquest encapçalament, el capítol deixa de ser un espai tancat per a convertir-se en un jardí, o en un cementeri com el que rodeja la casa ocupada de Sunset Park.

A mesura que avanaça el relat el lector comença a patir. Paul Auster juga constantment amb una doble direcció, sempre hi ha més d'un camí possible, i el lector té por que l'autor opte pel més fàcil. Normalment no ho fa, però al final, molt a prop del desenllaç, fa l'efecte que sí, que ha decidit prendre pel camí fàcil del final feliç, però alguna cosa d'aquell Auster de fa quinze anys li recorda qui és, quina és la seua identitat, i recula. I el lector fa un alè. Al menys aquest escriptor pel qual sent una certa devoció i admiració no l'ha decebut a l'hora de la tria. Afortunadament.

I em deixo pel final, la frase inicial de la novel·la, magnífica com sempe, brillant i ensarronadora: Ja fa gairebé un any que es dedica a fer fotos de coses abandonades.

Comentaris

  1. alícia
    Re: SUNSET PARK, Paul Auster

    pep: estic d'acord amb tu, jo també m'he sentit decepcionada amb Paul Auster, però mai no l'he abandonat, perquè sempre l'esper.
    Màgia: ja ens contaràs quan l'hagis acabat.

    alícia | 30/03/2011, 09:15
  2. pep
    Re: SUNSET PARK, Paul Auster

    Després d'una bona sèrie de decepcions amb aquest darrer llibre m'he reconciliat amb Auster, torna amb una obra ben escrita i resolta.

    pep | 28/03/2011, 14:16
  3. Màgia
    Re: SUNSET PARK, Paul Auster

    Precisament estic llegint aquesta novel·la i coincideixo amb moltes coses que dius a la ressenya.

    Màgia | 24/03/2011, 18:32
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS