Administrar

SORRA A LES SABATES, Joan Pons

alícia | 01 Febrer, 2006 10:55

Sorra a les sabates, Joan Pons. RBA La Magrana, 2005. 302 pàgines. 18 euros.

Em sap greu. Ho he intentat, però no he aconseguit que m’agradés aquesta novel•la. Diuen aquells que hi entenen que quan un llibre no t’agrada, o et resulta difícil continuar la lectura, és perquè no és el teu moment. Diuen que a vegades és convenient arreconar-lo, i deixar passar el temps fins que rebis algun senyal que et faci veure que ha arribat l’hora. Es veu que els llibres et criden, et fan l’ullet o alguna cosa pareguda, i tu ja saps que ja toca.

El cas és que jo sóc reincident. Vaig ser incapaç de passar de la pàgina 50 de “El laberint de les jirafes”, Proa, 1999. Després de tants anys, el llibre és allà, al prestatge, al lloc que li correspòn per l’ordre alfabètic, i per molt que el mir un dia sí i l’altre també, encara no he notat res, no m’ha tornat a cridar. Però com que he de reconèixer que no em va incomodar prou aquest gest de menyspreu que vaig fer, he decidit donar una segona oportunitat a Joan Pons (Ferreries, 1960) perquè em seduís amb la seua narrativa.

El llançament de la novel•la ha estat magnífic, i em sembla que ha tingut molt bones crítiques.

L’he llegida tota. Aquesta vegada, la fèrria disciplina que m’he autoimposat ha servit d’alguna cosa. He tardat, perquè sempre em queien a les mans altres obres que sí que em cridaven, però l’he acabada.

La novel•la té un arranc magnífic, fins i tot enlluernador, i la proposta de donar nacionalitat menorquina a Albert Camus perquè deixi de ser l’etern estranger, em sembla una troballa.

No sé ben bé el que no funcionat del relat. Potser que el fil narratiu no manté la mateixa tensió durant l’obra. Potser els personatges principals són del tot inversemblants. Potser no calia canviar-li el nom a Ferreries si s’havien de mantenir altres topònims de l’illa.

No sé què m’ha passat amb aquesta novel•la que se suposa que havia de ser el retrat d’una determinada generació de menorquins, els nascuts a la dècada dels 60. Se suposa que havia d’explicar com s’han relacionat amb el món, o com han viscut la transformació de la seua illa. Tal vegada l’arribada de l’home a la lluna no va representar massa cosa per ningú. Tal vegada tot és un mite.

No sé si ho aconsegueix. Estaria bé que n’opinessin aquests menorquins d’aquesta generació.

Comentaris

  1. Judit
    Ufffffffffff !!!!!
    Tot just fa 30 pàgines que he començat i m´encanta! m´apassiona aquesta barreja de cultura, sentiments, manera de dir..Precisament estic aquí pq he sentit la necessitat de trobar a Joan Pons i saber més coses d´ell. El dia que l´acabi, si encara estic "sensera" i no m´he fus de goig, tornaré.
    Judit | 29/05/2006, 09:03
  2. alícia
    no l'he llegit
    Ho sent, Mikel, no he llegit aquest llibre que dius. Com que sóc prou testarruda, miraré de trobar-lo, a veure si per aquesta via puc entrar a aquest autor, que d'altra banda m'interessa. gràcies pel comentari, Mikel.
    alícia | 01/02/2006, 15:03
  3. mikel
    .../...
    Joan Pons va escriure una primera obra NO CREGUI EL QUE DIGUIN DE MI, en un to mítico-narratiu prou interessant, prò,no s'ha superat en obres posteriors i, el més fotut, és que ell creu que sí.
    mikel | 01/02/2006, 14:59
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS