Administrar

DISSABTE, Ian McEwan

alícia | 20 Gener, 2006 10:46

Dissabte, Ian McEwan. Empúries 2005. 304 pàgines. 18.30€

Una novel·la. Una bona novel·la. Una gran novel·la. Una gran obra. La vaig acabar fa uns dies, però he volgut deixar passar un temps per escriure aquest comentari.L'havia de païr, perquè és una obra densa. Espessa. Aquestes notes no poden ser originals. Ja se n'han fet moltes de crítiques, ressenyes, recomanacions. Totes molt bones, totes molt ben argumentades. Llegir llibres recomanats i amb un cert retard té això: res del que pugui dir serà nou.

M'ha agradat. M'ha agradat perquè és un llibre ben escrit. McEwan s'ha posat un repte i l'ha saldat amb èxit. "Dissabte" és un exercici. Un exercici d'estil. L'han comparat amb l'Ulises, de Joyce. Pseee. ¿Per què l'acció transcorre en el dia d'una persona? L'acceptam amb pinces, la comparació.

M'ha fascinat la facilitat amb què executa els flashbacks. La netedat amb què utilitza els adjectius. La fredor amb què retrata les persones. El fet d'utilitzar un fet tan pelegrí com un incident de trànsit sense massa conseqüències per a desencadenar tota una cataracta de successos és un recurs formidable. En definitiva m'ha agradat la perfecció de l'obra com a construcció, com a cosa. Ara en diuen artefacte, de les novel·les.

McEwan és un sastre d'alta costura. No es veuen les costures en lloc, el vestit està perfectament planxat i emmidonat, i li cau molt bé al personatge. Però el personatge és odiós. Henry Perowne és Déu. Ell es pensa que és Déu perquè és neurocirurgià i té accés al cervell dels homes. Ell té el poder d'alçar o abaixar el polze. Toca amb les mans el cervell de l'home que ha estat a punt de causar un daltabaix a la seua família. I finalment...el salva. Això és el poder, diuen. Perdonar. ufff.

És hàbil McEwan quan situa el Perowne's day el 13 de febrer del 2003 a Londres. Aquell dia, que ara sembla tant llunyà, va ser el de les multitudinàries manifestacions a tota Europa contra la guerra d'Iraq. La de Londres va ser més emblemàtica amb més motiu encara, perquè el primer ministre Blair era un dels peons coronats per Bush per ajudar-lo a envaïr Iraq. Fins i tot, la postura de Perowne sobre aquesta qüestió, sobre la guerra d'Iraq, és odiosa. I ho és gràcies als arguments de Henry, perfectament expressats a la magnífica discussió que manté, amb una copa de cava a la mà a la cuina de casa, amb la seua filla progre, que torna de França expressament per a marxar per Hyde Park contra la guerra.

De McEwan havia llegit Amsterdam. Aquesta novel.la m'ha agradat molt més. Ha encès en mi més resorts, m'ha provocat més reaccions. I això és el que cerc quan llig.

Comentaris

  1. Duquena
    Re: DISSABTE, Ian McEwan
    Coïncideixo bàsicament amb tot el que dius. Només diria que el personatge de Perowne no crec que sigui especialment "odiós". Independentment si es coïncideix amb la seva manera de pensar o no, em sembla més aviat el retrat molt realista d'una persona contemporània en general (o, en concret, d'un mascle d'aquesta edat, acomodat, professional lliberal, pare de família) amb totes les seves contradiccions. Molt interessant la teva feina, Alícia
    Duquena | 28/08/2006, 14:22
  2. Biel
    Potser
    Potser després de llegir el teu comentari de "Dissabte" el llegiré. És d'aquells llibres que fa temps que rondo i no m'acabo de decidir. En tinc tants per llegir!
    Biel | 21/01/2006, 01:41
  3. nsn
    Re: DISSABTE, Ian McEwan
    Hola, m'acabo de topar amb el teu bloc i, de la trilogia del Primo Levi, dius que no en tens referències. Així doncs, opino: a mi em va agradar força, i per descomptat que val la pena. Però m'atreveixo a recomanar: el K.L.Reich del Amat-Piniella i, sobretot, el Jorge Semprún i tot el que té dels camps de concentració (La escritura o la vida a mi em va al·lucinar). Be, aquests són els meus petits suggeriments. Mentrestant, seguiré llegint els teus.
    nsn | 20/01/2006, 12:04
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS