Administrar

VERD AIGUA, Marisa Madieri

alcia | 04 Juliol, 2010 07:50

Verd aigua, Marisa Madieri. Editorial Minscula, collecci microclimes. Febrer de 2010. 196 pgines. 14.

Vaig comprar aquest llibre desprs del bon sabor de boca que em va deixar L'illa, de Giani Stuparich, publicat per aquesta mateixa editorial. s clar que aix no era garantia de res, per tenc tendncia a deixar-me endur per aquests impulsos. Quan el fullejava a la llibreria vaig llegir trossets del postfaci escrit per Caludio Magris i vaig descobrir que Marisa Madieri era la dona de Magris.

s un llibre estrany i ple de fora. Estrany perqu s un dietari que enata el 24 de novembre del 1981 i l'acaba tres anys ms tard, el 27 de novembre del 1984. s un dietari on conta poques coses de les que fa, i de la seua vida privada (sabem per exemple que ja ha passat un cncer de pit, que t dos fills amb el Claudio, que s profundament cristiana, que milita en un collectiu antiavortista...). En canvi, utilitza el dietari per fer memria. La memria seua, la prpia, la de la seua famlia, per tamb, la memria de tot un poble. Els italians de Fiume, una ciutat que l'any 1947 va passar a mans de Crocia, dins l'Antiga Iugoslvia.. Un xode. Un fosc i miserable xode fet de renncies, llgrimes mal plorades, i privacions de tota mena. He de confessar que desconeixia aquest perode de la histria i que aquest relat de Madieri m'ha fet despertar la curiositat. s un tema universal, aquest. El de la gent que s despullada de la seua nacionalitat, del seu pas, dels seus drets. La gent que calla perqu li han llevat les ganes de protestar.,,

A Verd Aigua hi ha passatges hermosos, quasi sempre coincidint amb els episodis en qu l'autora parla de la seua mare. De l'amor de la seua mare cap a ella, de la capacitat de sacrifi davant una via dominant i egoista... El llibre est escrit amb molta senzillesa, com si l'autora encara fos la nena interna al collegi de monges, malalta, aplicada, amb ganes d'aprendre, amb els ulls esbatanats que viu com la major de les riqueses els caps de setmana passts al Lido amb els seus oncles... I aquesta senzillesa el fa dur, molt dur. A vegades sembla que la vida ha estat innecessriament cruel amb alguna gent, amb alguns pobles. El passat i el futur semblen no ser res quan no tens ptria ni terra ni diners.

Recoman amb fora la lectura reposada d'aquesta obra

Comentaris

  1. L'Espolsada
    Verd aigua

    La prosa de Madieri em va enamorar. s senzilla i delicada, per alhora punyent. M'agrada com transmet les seves idees (encara q no les comparteixis) perqu no imposa res, noms explica el que ella sent.
    La vida al Silos devia ser molt dura... En vam compartir la lectura al club de lectura i va ser un llibre que va agradar molt.

    L'Espolsada | 04/07/2010, 11:14
Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS