Administrar

TOKIO BLUES, Haruki Murakami

alícia | 30 Desembre, 2005 14:39

Tokio Blues, Haruki Murakami. Tusquets, 2005. 383 pàgines. 19€

Està de moda. Diuen que Murakami és el principal exponent de la literatura japonesa actual. És professor, i últimament l'han cobert de premis literaris. A Murakami li agrada experimentar, jugar amb el llenguatge. Tot el relat té un to marcadament naïf, que no és altra cosa que un dolç parany en el qual el lector cau per pur plaer. Té la capacitat de contar foteses que no haurien d'importar a ningú més que al protagonista, però que acaben teixint una teranyina de la qual no es pot, no es vol sortir. No en poden fugir ni el lector ni el protagonista, que explica, en primera persona la seua relació, sempre difícil, amb el món, amb les dones, amb la ciutat, amb el país. Això no tindria res d'especial. Hi ha moltes novel.les construides en torn d'un jo insatisfet, incomprés. El que fa excepcional aquest text és la capacitat de buidar. Buidar de sentiments negatius, buidar de prejudicis, qualsevol comportament de Watanabe, el protagonista especialista a nedar entre dues aigües, a fer un art de la indecisió malaltissa que l'acompanya. Les descripcions amb que Murakami acompanya les no-accions de Watanabe són del tot insòlites, però funcionen. És més: només funcionen perquè són insòlites. Llegint Tokio Blues et venen al cap, sense voler, alguns moments de Kundera, en la "Insostenible .....", L'ambient que Murakami crea al voltant del protagonista el cobreix d'un tel invisible segons el qual, ell sempre és víctima, encara que sigui la causa de tots els mals que acompanyen aquells que cauen en el seu parany. Murakami sap molt de música, i el seu protagonista també: d'aquí les referències permanents als Beatles, a Bily Joel, al rock i al Blues. Murakami és un gurmet, i el seu protagonista, també: així, tot el llibre està farcit de receptes de cuina, de vins, d'amanides, de sopars lleugers, de tasses de te i de cafès.

Absolutament recomanable per aquells que gaudeixen del plaer de la lectura.

(PD. He començat "El meu amor Sputnik", també de Murakami, a Empúries, i m'està encantant, ja us ho comentaré. Alícia)

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS