Administrar

L'APRENENTATGE DE LA SOLEDAT, David Vilaseca

alícia | 12 Abril, 2010 08:31

L'aprenentatge de la soledat, David Vilaseca.. 3i4, maig de 2008. Premi Octubre 2007. 432 pàgines.

Tenia aquest llibre per casa, sense llegir, quan vaig sebre de la mort del seu autor. Una mort tràgica, un accident de trànsit a Londres. Vaig sentir la curiositat immediata per acostar-me a aquesta novel·la seua, que era la primera que publicava.

En realitat es tracta d'un recull de diaris escrits al llarg de deu anys. Des que el 1989 se n'anà als Estats Units a estudiar fins que en 2002 decideix ordenar els quaderns i donar-los una unitat per convertir-los en aquest llibre. Record que quan es va publicar la novel·la es va comentar que era una obra on es parlava explícitament de l'homosexualitat, i que aquesta n'era el tema principal. És cert. L'autor escriu la seua soledat mentre es relaciona amb uns i altres, mentre fa la tesi doctoral, coneix gent, enyora....

No vull enganyar ningú. No he pogut acabar de llegir el llibre. M'ha passat una cosa estranya. El vaig començar amb moltes ganes. M'hi vaig enganxar i vaig llegir les primeres setanta pàgines d'una tirada. No podia parar. A l'endemà, quan hi vaig tornar, em va costar llegir deu pàgines seguides sense tenir una terrible sensació de voyeur, i així em va passar fins que la lectura es va convertir en una missió impossible.

El dietari està ben escrit, el llenguatge és acurat, i la història que conta és interessant. M'agraden els personatges que van creixent davant el lector. Però en aquest cas l'argument em sembla completament reiteratiu. Passen poques coses, i les que passen no m'interessen gaire. Se'm feia una muntanya arribar a les pros de cinc.centes pàgines.

Amb tot, no desqualific en absolut aquesta obra. Només constat que no he triat el moment adequat per a enfrontar-m'hi.

Comentaris

  1. Carles Costa
    impressionant

    Vaig llegir en alguna revista que un desconegut David Vilaseca, professor a Londres, havia mort i que havia publicat una novel·la de temàtica gai. Vaig trobar a la biblioteca de la meu ciutat "L'aprenentatge de la soledat" i us puc assegurar que aquesta història m'ha acompanyat i neguitejat durant setmanes. M'he sentit molt identificat amb el David de les diferents dècades que abasta la seua novel·la. El seu diari és un testimoni sincer, i molt valent de com una persona s'enfronta de manera exemplar a les seues misèries i grandeses. Aquest llibre també és una esperança per als gais que treballem al món acadèmic i que no ens deixen créixer com a professionals. Moltes gràcies al David, estic segur que la teua obra i el teu nom han passat a ser immortals.

    Carles Costa | 18/12/2010, 20:36
  2. nuñez
    no passa res

    jo estic en la lectura...el meu novio me'l va regalar per sant jordi i jo amb molta ilusió vaig començar....primer devorant i despres res...com tu...i la veritat ara, ja estic refet! he trobat la clau! com en tots els llibres:has de trobar que et serveix a tu per voler-hi trobar el que al llibre, per voler saber més fins que arribes al final i confirmes que...es cert! David! tenies rao i unaltre dia no saps com...ho faras servir a la teva vida diària!
    Gracies David!
    per haver-ho compartit amb tothom!

    nuñez | 01/06/2010, 15:27
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS