Administrar

L'APRENENTATGE DE LA SOLEDAT, David Vilaseca

alcia | 12 Abril, 2010 08:31

L'aprenentatge de la soledat, David Vilaseca.. 3i4, maig de 2008. Premi Octubre 2007. 432 pgines.

Tenia aquest llibre per casa, sense llegir, quan vaig sebre de la mort del seu autor. Una mort trgica, un accident de trnsit a Londres. Vaig sentir la curiositat immediata per acostar-me a aquesta novella seua, que era la primera que publicava.

En realitat es tracta d'un recull de diaris escrits al llarg de deu anys. Des que el 1989 se n'an als Estats Units a estudiar fins que en 2002 decideix ordenar els quaderns i donar-los una unitat per convertir-los en aquest llibre. Record que quan es va publicar la novella es va comentar que era una obra on es parlava explcitament de l'homosexualitat, i que aquesta n'era el tema principal. s cert. L'autor escriu la seua soledat mentre es relaciona amb uns i altres, mentre fa la tesi doctoral, coneix gent, enyora....

No vull enganyar ning. No he pogut acabar de llegir el llibre. M'ha passat una cosa estranya. El vaig comenar amb moltes ganes. M'hi vaig enganxar i vaig llegir les primeres setanta pgines d'una tirada. No podia parar. A l'endem, quan hi vaig tornar, em va costar llegir deu pgines seguides sense tenir una terrible sensaci de voyeur, i aix em va passar fins que la lectura es va convertir en una missi impossible.

El dietari est ben escrit, el llenguatge s acurat, i la histria que conta s interessant. M'agraden els personatges que van creixent davant el lector. Per en aquest cas l'argument em sembla completament reiteratiu. Passen poques coses, i les que passen no m'interessen gaire. Se'm feia una muntanya arribar a les pros de cinc.centes pgines.

Amb tot, no desqualific en absolut aquesta obra. Noms constat que no he triat el moment adequat per a enfrontar-m'hi.

Comentaris

  1. Carles Costa
    impressionant

    Vaig llegir en alguna revista que un desconegut David Vilaseca, professor a Londres, havia mort i que havia publicat una novella de temtica gai. Vaig trobar a la biblioteca de la meu ciutat "L'aprenentatge de la soledat" i us puc assegurar que aquesta histria m'ha acompanyat i neguitejat durant setmanes. M'he sentit molt identificat amb el David de les diferents dcades que abasta la seua novella. El seu diari s un testimoni sincer, i molt valent de com una persona s'enfronta de manera exemplar a les seues misries i grandeses. Aquest llibre tamb s una esperana per als gais que treballem al mn acadmic i que no ens deixen crixer com a professionals. Moltes grcies al David, estic segur que la teua obra i el teu nom han passat a ser immortals.

    Carles Costa | 18/12/2010, 20:36
  2. nuez
    no passa res

    jo estic en la lectura...el meu novio me'l va regalar per sant jordi i jo amb molta ilusi vaig comenar....primer devorant i despres res...com tu...i la veritat ara, ja estic refet! he trobat la clau! com en tots els llibres:has de trobar que et serveix a tu per voler-hi trobar el que al llibre, per voler saber ms fins que arribes al final i confirmes que...es cert! David! tenies rao i unaltre dia no saps com...ho faras servir a la teva vida diria!
    Gracies David!
    per haver-ho compartit amb tothom!

    nuez | 01/06/2010, 15:27
Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS