Administrar

UNA NOVELITA LUMPEN, Roberto Bolaño

alícia | 07 Gener, 2010 22:07

Una novelita lumpen, Roberto Bolaño. Anagrama. Setembre de 2009. 150 pàgines. 15€.

Un altre Bolaño. Un altre i encara tenc Los Detectives Salvajes que de tant en tant em fan un senyal. Aquesta novel·leta la vaig comprar per casualitat. Ignorava que existia. Com que es tracta d’un autor mort ja fa uns anys, se’m fa estrany que encara surtin obres seues que han romàs inèdites fins ara. A la introducció de 2666 s’explica que quan Bolaño veia molt pròxima la seua mort va organitzar el contingut del seu ordinador en carpetes. Va netejar, va repassar, va canviar títols. I fins i tot va disposar, per a no deixar els seus dos fills sense recursos econòmics, que els llibres que conformen 2666 es publiquessin per separat per generar més drets. Imagin que Una novelita lumpen estava al disc dur d’aquell ordinador. La data del copi que han posat a les primeres pàgines és de 2002, just un any abans del traspàs de l’autor.

M’ha quedat més llarg que altres vegades el preàmbul. Una novelita lumpen m’ha agradat molt, com tot Bolaño, tot i que fa la impressió que és el menys Bolaño de tots. Vull dir que em fa l’efecte que aquest text s’escapa de l’univers de l’autor. Mentre la llegia em semblava que estava davant un exercici d’estil. Com si l’escriptor s’hagués posat una prova del caire de: “he d’escriure un text en primera persona, i la protagonista ha de ser una dona”. Idò, aquí el tenim. Una al·lota italiana perd els seus pares en un accident de cotxe i a poc deixa de ser una estudiant per a convertir-se en una delinqüent. En puta, no, matisa. Ella conta, amb un llenguatge planer, senzill, ple de metàfores i comparacions quasi naïfs però molt interessants, com ella i el seu germà deixen d’anar a l’escola, com freqüenten els videoclubs i com s’associen a dos personatges molt nets però sinistres. El que m’atreu del llibre és com està contada la història, com Bolaño es posa a la pell d’aquesta jove i amb molt poques pàgines ens fa el seu retrat, però també el de tot de joves desnortats.

Recoman fervorosament la novel·la que entra lenta, i que actua com un verí que té efectes retardats. Quan el lector se l’ha engolida nota, hores després com esclaten, un a un, cada capítol que la conformen.

Nota: repassant els altres posts sobre obres de Roberto Bolaño he vist que l’esquema d’aquest és idèntic a aquest, que vaig penjar el mes de novembre del 2007.

Altres llibres de l'autor comentats aquí i aquí

Comentaris

  1. David
    Una novelita lumpen

    Hola,

    bàsicament, penso que el llibre és també una crònica del "passotisme", de la nul·la interacció dels personatges amb el seu futur. Potser de la pèrdua de l'ànima, quí ho sap.

    En tot cas, aprofito el teu comentari sobre el llibre en el meu bloc (si no t'importa, clar):
    lleixes.blogspot.com/2010/05/una-novelita-lumpen-roberto-bolano.html

    Salut.

    David | 02/05/2010, 16:14
  2. alícia
    gràcies

    sr. llibreter,gràcies per l'aclariment. m'agrada molt conèxer la rebotiga de les obres que llegesc,i vostè ens il·lumina molt i sempre.
    salut

    alícia | 01/02/2010, 00:16
  3. El Llibreter
    Re: UNA NOVELITA LUMPEN, Roberto Bolaño

    Una novelita lumpen és una obra d'encàrrec, per a una col·lecció sobre ciutats que va publicar Mondadori fa uns vuit anys. I gual que passa amb La pista de hielo, publicada per Seix Barral, Anagrama n'ha comprat els drets i les ha reeditat, de manera que ara es mantindran vives durant molt de temps al seu catàleg.

    A mi també em va agradar, però estic d'acord que a Los detectives salvajes hi és tot un univers. I a 2666 hi són tots els universos.

    Salutacions cordials.

    Salutacions cordials.

    El Llibreter | 30/01/2010, 11:50
  4. Toni

    Caldrà apuntar-la. Jo estic ara en plena "Los detectives salvajes" i hi és tot un univers.

    Encara que reconec que vaig tindre que deixar passar més d'un any entre 2666 i "Los detectives...". M'apuinte "Una novelita lumpen", per a l'estiu.

    Toni | 14/01/2010, 22:11
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS