llegit

La mort de Miquel Bauçà, Abel Cutillas. Editorial Fonoll. Maig de 2009. 123 pàgines.

El vaig agafar amb molta curiositat. No record on vaig escoltar que en parlaven, no gaire bé, per cert, però em va entrar un gran interès per llegir aquesta novel·la. Bé, no sé si és una novel•la. O sí. A algun lloc he llegit que el que fa Cutillas és anar més enllà, depassar de la novel·la tradicional i reinventar el gènere per barrejar fets reals amb fets imaginaris.... Bé, per mi, el resultat és un constructe infumable. Absolutament decebedor. Els lectors descobriran poques coses noves sobre Miquel Bauçà. En tot cas, sabran que l’autor i l’editor de l’obra, Jordi Quer, eren els únics que coneixien Bauçà abans de la seua mort, i que del seu traspàs el que més els va trasbalsar va ser la notorietat que el poeta va adquirir. Em sembla que culpen TV3 de convertir-lo en una patum post-mortem.

Em sembla que el problema de no sebre encaixar aquest text és només meu. No entenc el sentit de l’humor que sembla que amara tot el llibre. No entenc, per exemple que sigui necessari escriure frases com aquesta de la pàgina 52. “El Jordi Quer em va explicar una conyeta de l’Armand Obiols sobre Josep Pla. L’Armand Obiols, el de la Colla de Sabadell, el que sodomitzava la Rodoreda.”

Bé, em sembla que queda clar que no el recoman, aquest llibre. Em sap greu.