Administrar

MILLENIUM, Stieg Larsson

alícia | 31 Juliol, 2009 09:57

Aquest serà un apunt completament irregular. L’encapçalament és diferent i a més, intentaré comentar la lectura de tres llibres i no d’un com faig habitualment. No seré gens original i des del principi, des de la tercera línia diré que m’ho he passat molt bé llegint aquestes tres novel•les. Com que el volum de pàgines llegides és tan gran, em sent incapaç de fer una crítica raonada. Senzillament deixaré constància que la lectura dels tres llibres és divertida i amena. Amb tot, a mi em costà més de vuitanta pàgines enganxar-me al relat. Se’m va fer pesadíssima l’exposició del vell Vanger al primer llibre. Em va semblar que l’autor retardava massa la primera trobada entre en Mikael Blomkvist i na Lisbeth Salander, i detallets d’aquests que, observats en la distància de les prop de les tres mil pàgines tenen poca importància.

El que més m’ha interessat és el retrat que fa de la Suècia que nosaltres ens pensàvem que era tan perfecta i tan nòrdica. Al final la sordidesa i les clavegueres són a tots els països del món. M’han agradat també les lliçons de periodisme que ens ha donat en Blomkvist. Supòs que a alguns professionals del país els ha fet molta enveja la manera en que “es treballa” a la revista Millenium, i a altres els ha fet molta vessa... Amb tot, pens que hi ha trampa: des del moment en que l’autor és lliure i es pot anar inventant els testimonis i “aconseguir” que li confirmin una informació o una dada per tres bandes que diuen que és el que s’ha de fer...

M’encanta el personatge de la Lisbeth. Sí, això ja s’ha dit molt i s’ha escrit, ja ho sé. Diuen que molta part de l’èxit de la novel•la és d’ella i de la seua relació amb el món. Jo vull ser una hacker! Vull ser membre d’un club exclusiu com el que formen ella i el Pesta i la seua colla! Vull poder llegir darrera la pantalleta de colors del meu ordinador! Vull sebre fer el que fa aquesta dona amb la informació! Ah, i vull tenir la memòria fotogràfica i el quoficient d’intel·ligència que li suposam. I encara em sembla que també voldria un pis de vint-i-una habitacions, no a Estocolm, i anar a Ikea i carregar un camió per moblar-ne només quatre.

Hi ha unes quantes cosetes que no m’han agradat de la versió en català. Em sembla que les traduccions, obra de persones diferents, estan fetes un poc amb presses i corregudes. No sóc filòloga, jo, però em sembla que hi ha alguns girs “poc nostrats”. I també he trobat un munt d’errades tipogràfiques. Ja sé que això passa en les millors famílies, però em sembla que en aquesta ocasió, sobre tot al tercer volum, la correcció de proves també s’ha fet contra rellotge i n’han passades massa.

Amb tot, recoman la lectura si és que hi ha alguna persona al món d’entre els quinze i els noranta anys que encara no ho ha fet. És un tòpic, però són els llibres perfectes per als dies llargs de l’estiu, quan no s’ha de matinar i la nit es pot allargar tant com ho va fer el pobre Stieg Larsson amb la seua obra.

I encara, un comentari amb mala bava escoltat a un aeroport entre dues viatgeres que s’acabaven de conèixer i van entaular una conversa perquè totes dues llegien la tercera part de Millenium: “el millor de tot això és el morbo que dóna sebre que no llegirem res més d’aquest paio”.

Comentaris

  1. Clara
    D'aquí a deu anys...

    Doncs jo tinc entre 15 i 90 anys i encara no l'he llegit... i de moment no ho farè. Si d'aquí deu anys encara se'n parla farè un pensament, però... a més, potser d'aquí deu anys podrè aconseguir una edició en català sense errades tipogràfiques, je je...

    Clara | 03/08/2009, 15:03
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS