Administrar

NOVES CARTES A UN JOVE POETA, Joan Margarit

alícia | 16 Juny, 2009 09:15

Noves cartes a un jove poeta, Joan Margarit. Proa. Els llibres de l’Ossa Menor. Abril del 2009. 109 pàgines. 15€

A les pàgines dites de cortesia d’aquest llibre hi ha una fotografia de Joan Margarit visitant la tomba de Rainer Maria Rilke a Rarogne, l’any 1986. Al primer paràgraf, Joan Margarit explica que va llegir per primera vegada les Cartes a un jove poeta quan tenia vint anys. D’això ja en fa uns quants. Ara, en plena maduresa, amb el bagatge d’una obra sòlida i amb tots els pessics que li ha donat la vida, Margarit escriu unes Noves cartes a un jove poeta.

És un text esplèndid. Una teoria de la poesia escrita des del punt de vista de qui l’ha practicada i la practica encara amb totes les conseqüències. Les cartes comencen amb una mena de confessió, de penediment, de sensació de culpa que té el poeta sobre les presses per publicar que tenia quan era jove. I aquesta és la primera lliçó per als aspirants a poeta: “ El primer que li diria és que la pressa per publicar no sol dur a res més que a penediments posteriors”. I així va tot el llibre. Tot és ple de frases que els poetes o aspirants haurien de gravar en pedra picada i posar-les al frontispici del seu estudi:

“La poesia potser no és gran cosa, però la intempèrie és més dura sense versos”.

“La poesia no és una professió: en ella, els errors ni ensenyen ni enriqueixen ni aporten res”. “no conec cap gran poema que contingui una insensatesa”.

“La poesia no és que sigui l’avantsala de la soledat, mateixa”.

"Un poeta fa por per la veritat que busca i la soledat que porta”

I podria continuar transcrivint frases subratllades al llibret. Amb tot, Les noves cartes a un nove poeta són alguna cosa més que un resum de frases formulades amb més o menys veritat. És un llibre entretingut de llegir. És interessant per a tothom, també per aquells que no hem estat tocats ni pel do ni per la necessitat de viure en poesia.

Altres obres de Joan Margari comentades aquí, aquí i aquí.

Comentaris

  1. Caterina
    lectors de poesia

    Per ser lector de poesia no cal ser poeta, però és cet que hi ha pocs lectors de poesia potser perquè la poesia sempre remou quelcom interior i això no sempre és ben acceptat; la majoria dels lectors busquen distracció en la narrativa perquè aquesta no els implica emocionalmental.

    Caterina | 23/08/2011, 07:28
  2. Elizabeth
    Poesia de Joan Margarit

    Hola a tots i totes,
    he trobat per casualitat aquesta pàgina i m'ha atrapat...Estimo molt la poesia de Margarit i he tingut la sort de conèixer-lo en persona. Us recomano el llibre: Casa de misericòrdia, després que vaig llegir aquest poemari la meva vida poètica ha canviat.
    Una abraçada,
    Ely

    Elizabeth | 26/02/2010, 13:50
  3. August Garcia
    De bloc a bloc

    Hola Alícia, no em coneixes. Em dic August Garcia i tinc un bloc sobre poesia. Just acabava de penjar un post sobre les "Noves cartes..." de Margarit (un dels meus poetes preferits) i he descobert el teu bloc. M'ha agradat molt, sobretot la manera com comentes els llibres. Si no et fa res, he afegit el teu bloc al meu apartat de blocs poètics i literaris.

    Vagi bé!

    August

    August Garcia | 29/07/2009, 21:10
  4. Clara
    lector de poesia que no és poeta

    HOla Alicia!
    Saps que el lector de poesia qué no és ell mateix poeta és gairebé un mite? Som una especie en perill d'extinció!

    Clara | 19/06/2009, 12:57
  5. Susanna
    Margarit

    El teu apunt m'ha fet entrar llegiguera de poesia i d'aquest llibre de Joan Margarit, és clar!

    M'hi poso aviat...

    Gràcies!

    SU

    Susanna | 16/06/2009, 15:10
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS