llegit

Noves cartes a un jove poeta, Joan Margarit. Proa. Els llibres de l’Ossa Menor. Abril del 2009. 109 pàgines. 15€

A les pàgines dites de cortesia d’aquest llibre hi ha una fotografia de Joan Margarit visitant la tomba de Rainer Maria Rilke a Rarogne, l’any 1986. Al primer paràgraf, Joan Margarit explica que va llegir per primera vegada les Cartes a un jove poeta quan tenia vint anys. D’això ja en fa uns quants. Ara, en plena maduresa, amb el bagatge d’una obra sòlida i amb tots els pessics que li ha donat la vida, Margarit escriu unes Noves cartes a un jove poeta.

És un text esplèndid. Una teoria de la poesia escrita des del punt de vista de qui l’ha practicada i la practica encara amb totes les conseqüències. Les cartes comencen amb una mena de confessió, de penediment, de sensació de culpa que té el poeta sobre les presses per publicar que tenia quan era jove. I aquesta és la primera lliçó per als aspirants a poeta: “ El primer que li diria és que la pressa per publicar no sol dur a res més que a penediments posteriors”. I així va tot el llibre. Tot és ple de frases que els poetes o aspirants haurien de gravar en pedra picada i posar-les al frontispici del seu estudi:

“La poesia potser no és gran cosa, però la intempèrie és més dura sense versos”.

“La poesia no és una professió: en ella, els errors ni ensenyen ni enriqueixen ni aporten res”. “no conec cap gran poema que contingui una insensatesa”.

“La poesia no és que sigui l’avantsala de la soledat, mateixa”.

"Un poeta fa por per la veritat que busca i la soledat que porta”

I podria continuar transcrivint frases subratllades al llibret. Amb tot, Les noves cartes a un nove poeta són alguna cosa més que un resum de frases formulades amb més o menys veritat. És un llibre entretingut de llegir. És interessant per a tothom, també per aquells que no hem estat tocats ni pel do ni per la necessitat de viure en poesia.

Altres obres de Joan Margari comentades aquí, aquí i aquí.