Administrar

CINECLUB, David Gilmour

alícia | 20 Març, 2009 09:36

Cineclub, David Gilmour. Reservoir Books. Març, 2009. 250 pàgines. 16,90€

Un escriptor  canadenc expert en cinema i en literatura té un fill de 16 anys que odia l’institut, que no fa els deures, que no estudia i que fa prop de dos metres d’alçada. Un dia, mentre el veu atabalat per uns exercicis de matemàtiques, el pare se n’adona de l’error que representa obligar-lo a continuar amb uns estudis que no el motiven gens i decideix que ell educarà l’al·lot.  Per a fer-ho decideix convertir la seua vida en un cineclub, i el saló de casa en una sala de projeccions, i proposa un pacte amb l’adolescent: el xaval no ha de beure, no s’ha de drogar i no ha de treballar, però a canvi veurà al menys tres pel·lícules setmanals amb el pare. El fill accepta.

El relat de Gilmour és el de la seua relació durant tres anys amb el seu fill Jesse, però també és un història del cinema. Dic “una” i no dic “la”, perquè realment, Gilmour elegeix una sèrie de pel·lícules segons les necessitats anímiques del seu fill. Comença amb “Els 400 cops” de Truffaut, que també va deixar l’institut i....

La lectura del llibre és altament recomanable. D’una banda s’afegeix a la sèrie de relats on pares expliquen les relacions amb els seus fills adolescents, i de l’altra és un repàs amè a algunes de les millors pel·lícules de la història. Gilmour hi posa la seua mirada curiosa i diferent, i demana l’espectador que es fixi en un determinat plano, en un silenci, en un moviment d’ulls. Aquí és on aprofita per explicar anècdotes del rodatge o les entrevistes que ha fet a algun dels protagonistes.  Al mateix temps que interroga el seu fill sobre el capteniment d’un actor fa que el lector s’interessi per la pel·lícula i li venguin unes ganes terribles de tornar-la a veure. La Dolce vita, Pulp Fiction, Psicosi, Gegant, Robocop, Un tramvia anomenat desig, L’últim Tango a Paris, Lolita o Monhatan... són alguns dels títols amb els quals Gilmour va educar la cultura àudiovisual del seu fill. Això sí, tira molt de pel·lícules americanes, i d’Europa, el que l’interessa sobretot és La Nouvelle Vague.

És un llibre divertit, encara que a mi, el que menys m’ha interessat és aquesta relació un poc idealitzada del pare i el fill. Està molt ben editat, és d’aquests que criden l’atenció a les taules de novetats de les llibreries. Es pot llegir en dos capvespres, i sempre és interessant veure punts de vista diferents sobre pel·lícules que et sembla que coneixes.

Comentaris

  1. Imma C.
    Cineclub

    El vull llegir, bon comentari.

    Imma C. | 25/05/2009, 22:06
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS