Administrar

CAMPO DE AMAPOLAS BLANCAS, Gonzalo Hidalgo Bayal

alcia | 09 Octubre, 2008 15:04

Campo de amapolas blancas. Gonzalo Hidalgo Bayal. Epíleg de Luís Landero. Tusquets. Colección Andanzas. Maig de 2008. 109 pàgines. 12€

 

Vaig comprar aquesta novel·leta perquè em va cridar l’atenció la seua brevetat, i, per què no dir-ho, perquè el volum em resultava atractiu. M’agraden molt els llibres de Tusquets, i m’agrada la fotografia de la portada.  Una compra compulsiva que ha resultat ser una gran compra.

No coneixia Gonzalo Hidalgo Bayal. Segons la solapa de la coberta  té 58 anys i ensenya literatura a un institut de Plasencia. Ha publicat unes quantes novel·les i Rafael Sánchez Ferlosio el va considerar el gran renovador de la literatura espanyola d’aquest segle. Fins i tot el títol d’aquesta obra surt d’una dedicatòria que Sánchez Ferlosio va fer imprimir a una de les seues obres.

Bé. Aquest Campo de amapolas blancas m’ha agradat perquè no hi passa res. Ja n’he parlat algunes vegades a aquest blog. M’agraden els llibres on no hi passa res, on només hi ha literatura. És un llibre que serveix per reposar, per mastegar les frases i arribar a la història que conta sense cap tipus de d’entrebanc, sense enlluernaments, sense sobresalts. 

Està escrita en primera persona, i durant poc més de noranta pàgines, una veu, de qui no sabem ni el nom ni l’edat ni la seua condició, explica una relació d’amistat mantinguda fa 25 anys. I com diu Landero a l’epíleg, ho fa sense massa detalls, perquè s’ha de notar que el temps ha esborrat els matisos que tant agraden els escriptors realistes. A l’amic l’anomena H, la lletra que no sona, perquè a poc a poc, la seua relació va deixar de sonar.

És un relat curt que es llegeix en dues hores, que produeix una certa tristesa generacional, però que eleva l’esperit als gurmets de la literatura. El recoman, sí.

afegit el dèsset de novembre: entrevista a Gonzalo Hidalgo en Babelia

Comentaris

  1. alcia
    nobel

    no, noms no l'he llegit sin que no em pos vermella si et confs no n'havia sentit rallar mai. ho sent. he vist que hi ha alguna cosa traduida al castell, crec que a tusquets. ara, si alg tenia entre mans compar-ne els drets per a catal, es forrar.

    alcia | 09/10/2008, 21:29
  2. joan
    literatura

    No t'has expressat gens malament. La bona literatura no necessita acci ni dilegs, quan aquests poden no ser necessaris. Per cert, repassant el teu llistat de categories no hi trob el recent guardonat amb el Nobel, Le Clzio. Personalment no l'he llegit i, a ms, he pogut observar que no hi ha cap obra seva traduda al catal. L'has llegit?

    joan | 09/10/2008, 21:21
  3. alcia
    literatura

    Joan:
    tal vegada m'he expressat malament: quan dic que m'agraden els llibres on no hi passa res, vull dir que per disfrutar amb una obra no necessit que m'expliquin histries de llocs remots o grans aventures trepidants on a cada pargraf maten dues persones, atraquen tres bancs o descobreixen un mn quadrat fora del sistema solar. em basta que l'autor em conti qui s qu fa, com es relaciona amb la resta del mn, i que ho faci amb delicadesa. no s com definir la paraula literatura, per un requisit indispensable s el gust per les paraules.
    grcies per la visita. torna quan vulguis.

    alcia | 09/10/2008, 21:07
  4. joan
    rectificaci

    Deman disculpes al meu comentari anterior. Se m'ha escapat una s a la paraula frasse. Volia dir, frase.

    joan | 09/10/2008, 21:05
  5. joan
    Hidalgo

    M'ha sorprs la frasse "M'agraden els llibres on no hi passa res, on noms hi ha literatura."
    Noms per aquesta afirmaci rotunda cercar aquest llibre i autor del que no en tenia notcia.

    joan | 09/10/2008, 21:01
Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS