Administrar

UN HOME A LES FOSQUES, Paul Auster

alícia | 24 Setembre, 2008 13:35

Un home a les fosques, Paul Auster. Traductor Albert Nolla. Edicions 62, setembre 2008. 169 pàgines. 17€.

Fa un parell de dies que he tancat la darrera plana aquesta novel·la, i no he parat de donar-li voltes. A vegades, llegir l'obra d'un dels grans, d'un d'aquells autors a qui  admires, et fa por. En aquesta ocasió, la cosa s'ha vist agreujada perquè l'anterior obra d'Auster, Viatges per l'escriptorium, no em va agradar gens, i perquè molts blogaires ja n'han parlat, i no sempre bé. M'agrada  molt llegir crítiques als blogs amics, però em fa ràbia no saber posar una barrera i que em mediatitzin tant. Bé, tot aquest rodeig l'he fet per dir que no n'hi ha per tant, que el llibre d'Auster no és una obra menor d'aquest autor. David Castillo venia a dir  fa un parell de setmanes a l'Avui que era una de les grans obres de Paul Auster.  Jo tampoc no exageraria tant.

Un home a les fosques  m'ha agradat perquè el punt de partida és marca de la casa: original com només sap fer Auster, i com també només ell  sap espifiar en el cas de  l'esmentat Viatges... M'ha agradat perquè dibuixa molt bé els personatges tardorals. En la tardor de la seua vida, i en la tardor de la seua activitat, encara que un dels personatges sigui la jove neta del protagonista. Parla de les guerres que només existeixen al cap d'un home però que fan tant de mal com les guerres que existeixen damunt del mapa del món. Parla de la soledat i del dolor, i ho fa des de baix, d'una manera molt humana. Tan humana com el pot sentir un vell que té el premi Pullitzer però que no es pot aixecar del llit per anar a pixar i ho ha de fer dins una ampolla. Això és el dolor. Això és la soledat.

Aquesta darrera novel·la d'Auster no la posaria mai al nivell de la Trilogia de Nova York, ni tampoc de les Bogeries de Brooklin que fa un parell d'anys van provocar l'aparició d'onades de seguidors d'aquest autor, però, com he dit més amunt, no és una obra menor.

Un home a les fosques  m'ha agradat perquè em sembla una obra honesta, una narració entenedora al mateix temps que entremeliada, plena de senyals i cridades d'atenció al lector. Em sembla que en aquesta ocasió l'autor es posa una cotilla un poc més dura a l'hora d'autoescriure's. És molt bo, Paul Auster escrivint-se a sí mateix a totes les novel·les que fa. Em sembla que domina bé el temps narratiu, m'agrada com introdueix petites històries quotidianes  de personatges secundaris, com faria qualsevol de nosaltres assegut a taula amb una persona a qui fa temps que no veus i el posaries al dia  del que t'ha passat durant una llarga sobretaula.

Em smebla que no cal recomanar la lectura d'aquesta novel·la perquè des de fa setmanes és al cim de les llistes de llibres més venuts. O potser sí, que s'ha de demanar que es llegesqui, que no és el mateix comprar un llibre perquè està de moda, que llegir-lo. I com que em sembla que aquesta entrada és una de les més atípiques que he fet fins ara, explicaré el que m'ha passat durant tot el temps de redacció de l'escrit. Cada vegada que havia de posar  el títol de l'obra escrivia "Un home sol", en lloc de "Un home a les fosques". Tant és així que em sembla que li escau bé aquest títol inventat. "Un home sol i a les fosques", com la "mujer desnuda y en lo oscuro" que cantava Serra perquè ho havia escrit Benedetti.

Comentaris

  1. bajoqueta
    no cal recomanacions

    Estic amb tu amb lo que no cal recomanar-la. No és de les millors, però tampoc de les pitjors. Té aquella familiaritat que esperes trobar en les seues noveles.

    bajoqueta | 19/10/2008, 20:04
  2. pep
    títol

    és curiós a mi em passa igual amb el títol em surt sempre un "home sol"

    pep | 25/09/2008, 05:36
  3. alícia
    lectura que crea

    sr. tirant. reprenc la darrera pert del seu comentari per dir-li que em sembla que és això que té de bo aquest llibre com tants d'altres: que és ric perquè permet tantes i tantes lectures. gràcies per travessar el mirall de tant en tant i passar-se per aquí.

    alícia | 24/09/2008, 22:21
  4. Tirant al cap
    Discrepància enriquidora

    Lamente haver mediatitzat la teua opinió, però m'alegra molt que les meues paraules no et descoratjaren a llegir tu mateixa el llibre: t'ha fet pensar, i n'has gaudit. Això és fantàstic!
    Jo, bé que ho saps, no n'he eixit tan ben parat d'aquesta lectura. He resseguit bastants crítiques de blocaires i dels mitjans, i és curiós que hi ha gent a qui li ha agradat moltíssim el llibre i altres que el detestem. Una controvèrsia interessant, perquè totes les parts parlen des de la sinceritat, des de la SEUA lectura pròpia intransferible i sobirana.

    Tirant al cap | 24/09/2008, 17:08
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS