Administrar

CREMATORIO, Rafael Chirbes

alcia | 13 Setembre, 2008 19:47

Crematorio, Rafael Chirbes. Anagrama, octubre de 2007. 415 pàgines. 20€

Sabia que després de llegir aquesta novel·la de Chirbes, jo seria una altra persona. Ja em va passar fa uns anys amb Los viejos amigos, també a Anagrama, i llegida abans d'obrir aquest bloc. Rafael Chirbes és una arma letal contra els acomodaticis, contra els conformistes i contra els adotzenats. Chirbes no escriu amb ordinador ni amb màquina d'escriure, ni tan sols utilitza la ploma. Utilitza una agulla saquera. Un bisturí seria massa fi, i les ferides que faria serien massa fàcils de recosir. Amb cada frase, Chirbes fa un trau a la consciència del lector. Per això Crematorio és una novel·la perillosa, políticament incorrecta. Mentre la llegia em feia l'efecte que algú feia anar una serra mecànica i a mi m'arribaven els equitxos de sang.

A Crematorio hi ha moltes veus. Hi ha la primera persona d'un constructor riquíssim que primer era arquitecte i volia fer coses hermoses. Hi ha la veu del seu gendre, que és un professor d'universitat del tipus sepulcre blanquejat. Hi ha la veu del narrador omniscient que conta la vida de Sílvia, la filla de l'arquitecte; de Brouard, un escriptor de culte; de Mónica, la jove segona dona de l'arquitecte; i de Matías, el germà de l'arquitecte que s'acaba de morir, i  a qui d'aquí unes hores incineraran. Aquí comença tot, amb la reflexió de l'arquitecte sobre el seu germà petit, la seua relació.... Tot això està molt bé, però l'escenari que Chirbes els ha preparat és un parany. Tenen la mala sort de viure a Misent, un nom inventat que podria ser qualsevol localitat costanera de les Marines, al País Valencià. L'especulació, les màfies, la prostitució, el tràfic de drogues, les traicions... Tot això forma un brou podrit dins els quals neden els personatges.

Estic convençuda que si Déu existeix i si Déu escriu, ho fa a través de Rafael Chirbes. Crematorio és una obra molt espessa. No hi ha punts i a part. No hi ha diàlegs, i això m'encanta. Amb tot, els personatges dialoguen entre sí. Es relacionen. Es traeixen.

No cal que digui que recomàn la lectura d'aquesta novel·la, però alerta: el lector ha de sebre que ningú li facilitarà la tasca, i que té efectes secundaris que poden durar dies  després de tancar definitivament el volum.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS