Administrar

LES REVOLUCIONS PERDUDES, Josep M. Quintana

alcia | 02 Setembre, 2008 10:16

Les revolucions perdudes, Josep M. Quintana. Proa. Gener de 2008. 217 pàgines. 16€.

Em sembla que perdre revolucions és una forma de vida per a molts (sense pudor m'hi inclog) Tot el segle XX ha estat un encadenament de revolucions perdudes, i em sembla que al XXI ni tan sols n'hi haurà de revolucions per no córrer el risc de continuar perdent. Amb aquest tarannà pessimista m'he enfrontat a la lectura d'aquesta novel·la de Josep M. Quintana. Sort, però, que tenia l'antídot de tota la mar blava per a mi. Tota la mar i tota la sal d'aquest estiu vessant-me pels cinc sentits.

Josep M. Quintana és un registrador de la propietat, i llegint la seua novel·la, es veu que no pot amagar-ho, però és també un home d'una amplíssima cultura, un melòman,  i un finíssim  analista de l'actualitat. Clicau l'enllàç i segur que us enganxareu als comentaris que Quintana fa  quasi diàriament des del seu refugi menorquí.

Les revolucions perdudes és una novel·la que es deixa llegir bé, em sembla que formalment és molt correcta, però deixa molt poc espai per a les emocions. És per això que més amunt em referia a la  professió de registrador del seu autor. Jo no ho sé massa, però em sembla que la funció del registrador, com la del notari, és la de descriure allò que veuen, que poden tocar, de la manera més assèptica possible, sense especificar si el solar és bonic, o si el pis està decorat amb bon gust. I per mi, aquest és l'únic defecte que hi trob.

Les històries que es conten estan ben travades. Personalment m'interessa més el que conta dels primers dies de l'alçament franquista. Com es va viure a una illa remota com devia ser en aquells anys 30 Menorca. Quins moviments van fer uns i altres, i, sobretot, com posa de relleu que no hi ha una mèl·lera blanca, que ni uns eren tan sants ni els altres tants dimonis... o potser sí... No ho sé.

Quan parla de les sensacions d'un jove benestant que viu des dels marges la revolució de maig a París, em deixa més freda, encara que el text col·labora a fer caure més màscares de les que els anys ja han fet caure per si mateixos.

Les revolucions perdudes em sembla una bona aportació a la literatura, diguem-ne, de testimoni ( no sé si això existeix). A mi no m'ha emocionat, ja ho he dit, però la seua lectura és ben recomanable.

Comentaris

  1. alcia
    grcies

    grcies, carlos, pels teus comentaris. torna quan vulguis.

    alcia | 06/09/2008, 19:08
  2. Carlos
    Felicitaci

    I afegesc, molt bon bloc!!!

    Carlos | 06/09/2008, 13:44
  3. Carlos
    Revolucions perdudes

    Estic molt d'acord amb el que escrius. No s un llibre que emocioni, per si molt interessant. Jo hi vaig arribar desprs de seguir els seu bloc i tamb per afinitat geogrfica - encara que aix sempre fa un mica de por. Por de trobar-te que no s prou bo. Desprs de llegir-lo vaig tenir la mateix doble sensaci que descrius, atribuint-li per, a ms a ms, un cert valor personal donats qualcuns parallelismes existents entre el personatge-escriptor i jo mateix.

    Carlos | 06/09/2008, 13:41
  4. noctas
    revoluci

    Benvinguda sigui la recomanaci...SALUDUS

    noctas | 02/09/2008, 11:57
Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS