llegit

La música del azar,Paul Auster. Compactos Anagrama. Març, 2006. Vuitena edició. 251 pàgines. 6,65 ¬

Si hi ha algun lector habitual d'aquest blog ja sabrà que Alícia és una declarada paulasteriana. Per tant, que no s'esperi cap sorpresa. Aquesta novel"la també m'ha agradat molt.

Només lament una cosa: haver arribat un poc tard a aquest autor, i haver llegit les novel"les de manera desordenada en el temps. És a dir, em sembla que hauria xalat més si hagués tingut en compte l'ordre cronològic en que les va escriure per a anar entrant en el món d'Auster. És per això que m'atrevesc a dir que amb "La música del azar", l'autor de Brooklyn posa les bases del que seran les seues obres del futur. És com el document fundacional de la teoria de l'atzar, de la casualitat motivada que han d'anar omplint de contingut les seues següents novel"les. A "La música del azar" aquestes casualitats són prou més contingudes que a la desmelenada "Bogeries de Brooklyn", però amb tot, els seus resultats són molt més durs i irreversibles.

La novel"la es deixa llegir molt bé. Al principi, el lector té la idea equivocada que es troba davant de la típica novel.la de carretera americana. Un bon cotxe, dòlars, i kilòmetres de territori per explorar en soledat mentre el protagonista intenta fer net el seu passat. És per això que el contrast és bestial quan a partir de mitjan obra trobam aquest mateix home tancat dins un remolc i construint un mur de pedra. Per què? Per casualitat. Perquè va arreplegar un xaval que feia autoestop i estava ferit. La casualitat. L'atzar de la trobada. Ell que no era partidari d'arreplegar ningú, que valorava la soledat com un tresor, arreplega un jove i uneix el seu futur al d'ell.

A partir d'aquí, Auster desplega tota la seua tècnica, tota la capacitat narativa per fer entrar el lector dins una història claustrofòbica que té un únic final previsible.

El final és l'únic aspecte on fluixeja Auster, i no és la primera vegada que faig aquesta observació. L'obra no podia acabar de cap altra manera, però tal vegada s'huaria pogut recrear una miqueta més. No precipitar-se tant. Segur que li quedava munició a la recambra, per què la reserva?

En tot cas, una bona lectura que recomàn obertament.