alícia | 08 Febrer, 2006 16:16
Tres historias europeas, Lolita Bosch.. Caballo de Troya, 2005. 244 pàgines. 12 ¬
És bo que el lector es deixi endur per un relat, que s'ho passi bé llegint-lo tot i sabent que l'autor s'està quedant amb ell? No sé, si és bo o dolent, però a mi m'ha encantat. A "Tres historias europeas" hi trobam, el relat "Elisa Kiseljak", que ja hem comentat aquí, però aquesta vegada traduït al castellà. Hi ha també "Una: la historia de Piiter y Py", que és un original viatge al camp de concentració polonès D'auschwitz. És un relat emotiu, suau, desesperat, però silenciós, i que actua de coixí entre la història d'Elisa, i el primer dels relats que trobam al volum que es titula "Pingüinos".
Ignor perquè Lolita Bosch va posar aquest títol al relat. També ignor perquè el va escriure. Però és magnífic. Altres vegades ja he expressat la meua admiració pels autors que, a banda "d'escriure bé" de "contar bones històries" tenen gust pel llenguatge. M'agraden aquells que juguen, que experimenten, que prenen el pèl al lector, però li demanen permís. Lolita Bosch ho fa. Es dirigeix de manera descarada al lector, l'interpel.la, i es permet recomanar-li com ha de llegir la història que ella proposa.
Tenint en compte la joventut de l'autora, podria tractar-se d'un exercici de provocació buida. Personalment, em sembla que no ho és. Lolita Bosch és jove i té talent, i com que no té res a perdre, ha decidir caminar per senders no explorats encara. Camins sense caspa, sense pretenciositat ni falsos engolaments.
Jugar amb les paraules.
Contar bones històries.
Il.lusionar.
Fantàstic.
| « | Octubre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||