NOMÉS SOCIS, Ferran Torrent
alícia | 23 Març, 2008 13:02
Només socis, Ferran Torrent. Columna. Gener, 2008. 278 pàgines. 21¬
Fa poc més d'un any em declarava torrentiana en aquest mateix blog. Ferran Torrent em sembla un tipus intel·ligent, i crec que ha fet molt per augmentar la nòmina de lectors als Països Catalans. Ferran Torrent em sembla incasellable, és un gènere en sí mateix. Els primers Butxanes em van semblar magnífics. Torrent és intel·ligent i ha sabut fer de la literatura la seua professió.
Dit tot l'anterior, ara em faig una pregunta: calia que Ferran Torrent escrivís Només socis?
És molt probable que es tracti d'una novel·la escrita per complir un contracte. Mentre l'anava llegint descobria un autor desencantat del seu ofici, cansat, avorrit de sí mateix. Necessitat d'idees. Com si el temps se li tirés damunt i Planeta li demanés un original perquè ha de traure una obra cada any i mig aproximadament. I en aquest pla, Torrent, que és llest i té molt d'ofici, es va inventar aquesta història, arreplegant retalls d'aquí i d'allà, afegint pedaços i internacionalitzant la història (un viatge a Viena de dos dies d'un dels personatges)
Em sembla patètic que ell mateix s'invente un sòsias i l'anomeni Ferran Torres, i que sigui un novel·lista sense idees. Potser a Torrent li fa gràcia, però a mi no me n'ha fet gens ni mica. Recupera antics personatges, antigues obres seues i els canvia el títol... Paul Auster ho va voler fer a Viatges per l'Scriptorium però em sembla que tampoc no va reeixir en l'intent.
La història de Només socis és del tot inversemblant des del principi: Gilet està massa a prop de València perquè serveixi d'amagatall per a Butxana i per a Tordera, i a partir d'aquí tot és un seguit de carambol·les i casualitats que no s'aguanten. En una altra demostració d'avorriment absolut, Butxana s'ho pregunta al final de la novel·la, com és que ha estat víctima de tantes casualitats. La resposta és senzilla: perquè Torrent-Butxana-Torres... tenen un contracte firmat amb una multinacional de la fabricació de llibres. A la primera meitat del llibre pràcticament no hi passa res, i cap al final tot es complica molt. Butxana és una caricatura de sí mateix.
Em sap tant de gréu haver d'escriure això. Però quan vaig encetar el blog em vaig proposar que diria exactament el que sentia després d'haver llegit cada una de les obres que passessin per les meues mans. Només socis té una cosa bona: a pesar de les prop de 300 pàgines, l'obra es llegeix en dos capvespres. Torrent continua dominant la tècnica dels diàlegs per fer avançar la narració.
narrativa, ferran torrent | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (4) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Recentment
- L'AMARGA PURESA DEL DO, Rafael Català
- NOTICIAS DE LA NOCHE, Petros Márkaris
- AIMIA, Juli Capilla
- COM L'ANGÈLICA, Ramon Guillem
- EL GRAN VIAJE DE AMBROSE ZEPHYR, C. S. Richardson
- EL SEÑOR BRECHT, Gonçalo M. Tavares
- VISTA CANSADA, Luís García Montero
- ELIZABETH Y SU JARDIN ALEMAN, Elizabeth von Arnim
- NOMÉS SOCIS, Ferran Torrent
- A LA PLATJA DE CHESIL. Ian McEwan
Categories
- poesia [13]
- català [1]
- narrativa [63]
- Márkaris [1]
- capilla [3]
- General [8]
- banville [3]
- lolita bosch [4]
- roth [3]
- bolaño [3]
- gracq [1]
- bauçà [1]
- lispector [1]
- monzó [1]
- black [2]
- magris [1]
- baixauli [0]
- escoltat [4]
- guillem [2]
- richardson [1]
- pessoa [1]
- McEwan [3]
- jpons [1]
- formosa [1]
- auster [5]
- riera [1]
- yoshimoto [3]
- lluis [1]
- llavina [1]
- manel [2]
- kerouac [1]
- capote [1]
- oliver [1]
- tavares [3]
- McCourt [1]
- mora [1]
- ballester [2]
- pons [1]
- ferran torrent [2]
- panero [1]
- elvira navarro [1]
- murakami [4]
- vicens [2]
- granell [1]
- salord [1]
- pamuk [1]
- romero [1]
- updike [1]
- garcÃa monero [1]
- garcÃa montero [1]
Els meus enllaços
blocs amics
Comentaris recents
- josepmanel: I hi ha tanta gent que sobreviu gràcies als poetes i a la seua...
- Dani: Realment una novel.la molt bona, no em canso de recomenar-la per...
- Nuria: a mi també m'agrada molt en Cris Juanico, una veu espectacular i...
- greg: Portaba un cuant temps escribint i ara també m´he pasat als...
- josepmanel: Potser siga la lectura més adient per aquests moments. I no cal...
- Biel Barnils: Alícia, em sembla que serà la meva propera lectura. Fa setmanes...
- Gulchenruz: joves cultes? fossin cultes actuarien de la penosa manera que...
- laura: Dijous 17 d'abril, a les 8 i mitja del vespre, a la llibreria...
- alícia: caterina, això que dius, sol passar. a vegades no sabem triar el...
- caterina: M'acabo de llegir Expiació i no m'ha acabat de fer el pes, tot i...
vicent de cabylia: en part estic d'acord amb tu. De fet, això és el que m'agrada de Torrent: la capacitat de crear i transmetre aquest ecosistema que és el valencià, però em sembla que a còpia de repetir la fòrmula, es gasta. La trilogia ja estava bé amb tres obres, no calia una postil·la. Em va agradar que repesqués en Butxana en l'anterior novel·la, però ara l'he vist massa desdibuixat. Ja sé que és un perdedor, però si abans em queia bé i simpàtic, ara em fa un poc de pena. M'agrada tant Ferran Torrent que m'agradaria que es llancés a altres aventures. Per exemple, em va agradar el pas que va donar a La vida en el abismo...i que tanta gent va criticar.
Jo també sóc torrentià confessat i m'ha semblat que "Només socis" està en la línia de moltes altres de les seues obres (divertimentos purs i durs) .
Allò important no és la versemblança de la trama, sinó els diàlegs i les coses que s'hi diuen, i "Només socis" amolla unes quantes perles torrentianes. Potser algunes són de context "exclusivament valencià", però molt bones.
M'ha divertit, m'he tornat a identificar amb alguns dels personatges i m'he traslladat novament a un món exclusiu que només Torrent sembla saber construir.
Potser sóc massa torrentià, jo...
moltes gràcies pel teu comentari. A mi també m'agrada molt Chirbes. Los viejos amigos em va agradar moltíssim. Tenc Crematorio a punt, a veure quan el puc llegir. Esper el teu comentari sobre Només socis.
La setmana passada em vaig comprar en la llibreria Agora (faig publicitat perquè la llibretera l'hi mereix), Només socis de Ferran Torrent, jo també em considero un torrentino, però la llibretera (Ramona), em recomendo que em dugués també CREMATORIO de Rafel Chirbes (http://www.anagrama-ed.es/titulo/NH_418), com és lògic li vaig fer cas m'ho vaig dur m'ho vaig llegir i és un llibre impressionant. És un dels llibres que més m'ha agradat llegir en aquests últims anys. Per això no m'ha donat temps a llegir el de Ferran, però després de llegir el teu magnífic post, em vaig a posar a llegir-lo i en els proximos dies et torno a contestar.
Una abraçada i fins aviat.
La meva blog és: muixeranga.balearweb.net