llegit

Vostè ja ho entendrà, Claudio Magris. Traducció d'Anna Casassas. Edicions de 1984, setembre de 2007. 60 pàgines.

Un monòleg. Un monòleg curt i intens. Una dona s'està a una "casa de repòs" i dóna les gràcies al seu director perquè li ha permès sortir  i estar amb el seu marit. La dona és Dona. I la casa és la Casa, que realment és.... bé, els lectors ja ho entendran.

M'agraden molt els monòlegs quan són com aquest: presumptament directes, curts i intensos. Trob que es tracta d'un recurs  literari que per ser bo  ha de ser molt bo. Aquest de Claudio Magris m'ha atrapat des del principi. I des del principi he volgut sebre més de la Casa i de Dona, i del seu marit que és un poeta. Ella en parla molt, però no en parla prou, i això m'agrada. En tan poques pàgines assistim a diferents canvis d'humor de la Dona que parla, a canvis de to, a canvis d'actitut.

És un llibre molt curtet, molt agradable. Molt ben escrit. S'ha de llegir tot d'una, al sofà, mentre un es beu una o dues tasses de cafè.

Em sembla que els aficionats a l'escriptura creativa el podrien agafar com a exemple d'eficàcia i de preciosisme a l'hora d'escriure un monòleg de seixanta pàgines.

El recomàn, clar.