Administrar

LLIBRE DELS FETS. de la submissi de menorca

alcia | 02 Febrer, 2008 09:16

[DE COM EL REI ENVIÀ MISSATGERS A MENORCA PER ACONSEGUIR LA SEVA
SUBMISSIÓ]
I manàrem a en Bernat de Santa Eugènia, a don Assalit de Gudar i al comanador, que
era qui ho havia aconsellat, que cadascú d’ells hi anassen en una de les galeres i que els
diguessin que nós havíem vengut amb la nostra host i que no volíem la seva mort; i que
ja havien vist i oït què els havia esdevingut als de Mallorca que no s’havien volgut
rendir a nós, en prendre’ls. I que, si ells es volien retre a nós i fer amb nós com feien
amb el rei de Mallorca, els acceptaríem. I que si s’estimaven més la mort i la presó que
venir a la nostra mercè, no els podríem lliurar, que haurien de passar per allò.
I per un alfaquí nostre de Saragossa, anomenat don Salomó, germà de don Bahïhel, els
férem fer carta de creença, en algaravia, per tal que es fiassin d’aquells tres que els
dirien el missatge en nom nostre. I encara els diguérem que nós ens acostaríem al cap de
Pera, des del qual hi ha, anant a Menorca, fins a trenta milles de mar; i que quan
sabríem la seva decisió allí ens trobarien.

[DE L’ARRIBADA DELS MISSATGERS A CIUTADELLA]
I férem navegar les galeres amb els missatgers de nit; i l’endemà arribaren a Menorca,
entre hora nona i vespres. I l’alcaid i tots els vells i el poble de la terra eixiren contra les
galeres al port de Ciutadella, i preguntaren:
—De qui són les galeres?
I digueren que del rei d’Aragó, de Mallorca i de Catalunya, i que eren missatgers seus
que anaven cap a ells. I els sarraïns, quan oïren això, feren que tots els altres sarraïns
deixassin les armes i les posassin a terra. I els digueren que fossin benvinguts i quedesembarcassin segurs i estalvis sobre la garantia dels seus caps, i que els tractarien amb
plaer, honor i amistat.
I les galeres posaren les popes en terra. I ells havien enviat a cercar almatracs, estores i
coixins, per tal que seguessin i es reunissin. I tots tres eixiren de les galeres, amb un
jueu que nós els havíem donat per intèrpret. I l’alcaid, el seu germà i l’almoixerif —el
qual nós, després, férem rais de Menorca, que era natural de Sevilla—, i tots els vells,
escoltaren amb gran atenció i amb gran acatament la carta i el missatge que nós els
havíem enviat, i digueren que prendrien acord.

[DE LA RENDICIÓ DE L’ILLA DE MENORCA]
I, quan vengué el matí, i els sarraïns hagueren fet la seva oració, l’alcaid, el seu germà,
l’almoixerif, els vells i uns tres-cents moros, dels millors homes de l’illa, eixiren i
digueren que agraïen molt a Déu i a nós el bon missatge que els enviàvem, que bé
comprenien que no es podien defensar per molt temps de nós; i que farien escriure,
d’acord amb nós, el pacte que ells farien. I els tractes foren aquests: que deien que l’illa
era molt pobra i que en aquella illa no tenien lloc on poguessin fer sementer que bastàs a
la desena part de la gent que hi havia; però que ens tendrien per senyor seu, i que allò
que ells tendrien ho partirien amb nós, perquè era just que el senyor rebés una part del
que tenien els seus homes. I així, que ens donarien cada any tres mil quarters de forment
i cent vaques i cinc-cents caps de bestiar, entre cabres i ovelles; i que nós els féssim un
document per garantir-los que els guardaríem i els defendríem com a homes i vassalls
nostres; que aquest pacte el complirien a nós i als nostres per sempre.
I digueren els nostres missatgers que encara haurien de fer una altra cosa, és a dir, que
calia que ens donassin potestat sobre Ciutadella i el puig on està el castell més gran de
l’illa, i que, si hi havia altres fortaleses, que ens en donassin la potestat sobre totes. I ells
hi consentiren per força i a desgrat, però finalment es posaren d’acord i digueren que, si
nós ho volíem, ho farien; perquè havien sentit a dir que nós érem bon senyor per a la
nostra gent, i que ells tenien esperança que així ho seríem amb ells.I en aquest pacte, això és, en fer els documents i fer-lo jurar sobre l’Alcorà a tots els
homes majors i millors de l’illa, hi estigueren tres dies per acabar-ho. I don Assalit féu
escriure als documents que cada any ens donassin dos quintars de mantega, i dos-cents
bessants i barques per a transportar bestiar.
I, mentre estiguérem al cap de Pera, esperant sempre les galeres amb els missatgers que
nós havíem enviat, férem cada dia aquells focs que havíem fet la primera nit.

Comentaris

  1. Pere Vilanova
    Re: LLIBRE DELS FETS. de la submissi de menorca

    Bones,

    m'acabo de fer un blog on hi penjar textos i imatges aix com els futurs concerts que vagi fent,
    si vols passat'hi,

    una abraada!

    Pere Vilanova
    ngatif.blogspot.com

    Pere Vilanova | 04/02/2008, 21:17
Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS