Administrar

LES AIGÜES ESTRETES, Julien Gracq

alícia | 06 Gener, 2008 22:15

Les aigües estretes, Julien Gracq.  Traducció de Ramon Girbau. Quaderns Crema, maig 2007. 70 pàgines.

Per a J.

Enguany, el meu Rei només m'ha regalat un llibre. Un llibre petit,  que conté dos textos i que  només fa  70 pàgines. El meu Rei també m'ha deixat la fotocòpia d'un article de Joan F. Mirat publicat a El Temps d'aquesta setmana.  El text té unes línies marcades amb fluorescent groc.  Línies que diuen això, per exemple:

"........una mostra petita de la prosa més bella que s'ha escrit en cap llengua els darrers seixanta anys."

"........subtil meravella de la seua escriptura, una cosa tan rara, tan lluny de la pobresa banal de tants escriptors d'èxit, tan distant de tants autors famosos que pel fet de vendre molts llibres pensen que són escriptors de debò, i els seus lectors enganyats o tan pobres com ells també ho pensen. De Julien Gracq, que s'acaba de morir als noranta-sis ans, tants anys passats en silenci discret, tants anys de perfecció callada,....."

He de reconèixer que no havia llegit res de Julien Gracq abans de rebre aquest regal, i que abans que es morís només l'havia sentit el seu nom un parell de vegades, i no record haver tingut mai un llibre seu a les mans. Em sembla que només es poden trobar tres de les seues obres traduïdes al català.

"Les aigües estretes" és un text on no hi passa res. És "només" un relat de records. Una evocació del riu que l'autor va posseïr, va viure, durant la seua infantesa. És un passeig per entre aquest tros de riu que tenia de tot, que era un paradís, com la infantesa mateixa. No hi passa res a aquest relat. Gracq ens ofereix algunes de les seues lectures, les analitza i ens les reescriu. Ens conta els grans dies de pesca petita al petit riu que era gran i ho era tot, i que, potser, ara no és res, i que tenia el color del cafè molt dissolt. Només records. Només textos. Només literatura. Bona literatura.

Per escriure un text on no hi passi res i fer literatura, s'ha d'escriure com Déu, en cas contrari, el resultat pot ser patètic. En aquestes cinquanta set pàgines de la meua primera aproximació a Julien Gracq, em sembla que he llegit alguna cosa aproximada a Déu.

El segon relat del  llibret és encara més curt que el primer. Es titula La migdiada al Flandes Holandès. Un títol ben curiós per a una altra descripció: la de les terres sorgides de la construcció dels dics. Altra vegada l'aigua, en aquest cas, continguda i presumtament domesticada. També una delícia.

Recoman vivament la lectura d'aquests dos textos al mateix temps que m'acab d'imposar el deure de buscar més coses de Julien Gracq per continuar aquesta lectura de cotó de sucre.

 

Comentaris

  1. digue'm ariadna
    Re: LES AIGÜES ESTRETES, Julien Gracq

    ... M'ha passat com a tu, i ja tinc en espera El Mar de las Sirtes...

    digue'm ariadna | 12/02/2008, 18:51
  2. josepmanel
    Re: LES AIGÜES ESTRETES, Julien Gracq

    Que la recomanació et vinga d’algú que es diu J.F. Mira, que es capaç d’escriure coses com “Purgatori”, ha de ser atesa per necessitat.

    josepmanel | 20/01/2008, 10:47
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS