MIL CRETINS, Quim Monzó
alícia | 11 Novembre, 2007 19:37
Mil cretins, Quim Monzó. Quaderns Crema, octubre 2007. 174 pàgines. 10,45¬
M'agrada el títol. M'agraden les casetes de la portada.
A la faixa de promoció: "Un dels millors escriptors de contes del món. Un dels escriptors més originals del nostre temps" The Independet
He tardat un parell de dies a pujar aquest comentari al blog. Em sembla que ja ho he dit alguna vegada: no m'agraden els contes, no m'agraden els acudits. No em fan gràcia els acudits. Em costa entrar als contes.
De recull de contes de Quim Monzó, pocs m'han fet el pes. Alguns m'han deixat freda (La sang del mes que ve) Altres m'han semblat completament sosos (La forquilla) Alguns altres no tenien cap interès (Qualsevol temps passat)
El que no puc negar de cap manera és que Quim Monzó escriu molt bé. Potser no escriu, potser pinta. O no... el que fa és fotografiar. Posar una una lent d'augment sobre un moment, un instant decisiu. Em fa l'elefecte que Monzó no escriu: disseccciona. Així, tal vegada podríem dir que Monzó "és un dels millors forenses socials del món" No és un retret: ans al contrari, és un elogi. El que passa és que a mi, el que em mostra no m'atrau. No m'agrada. Ja ho veig jo cada dia aìxò que ell conta.
Ja sé que potser poca gent estarà d'acord amb mi. Sé, que ara Monzó està de moda, que ha estat l'estrella més lluenta de Frankfurt i tot això. Quedes fatal si dius que l'últim llibre no t'ha fet el pes. Ja sé també que Mil cretins està dalt de tot de la llista dels llibres més venuts, així és que no cal que el recomani. Quan vaig encetar aquest blog, l'últim dia de l'any farà dos anys, vaig dir que m'havia de servir per a posar ordre a les meues lectures. I això és el que he fet fins ara. Ara, el que faré serà posar ordre a la biblioteca i col·locar Mil Cretins al costat de La Magnitut de la tragèdia que em va enlluernar quan era jove.
narrativa, monzó | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (12) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Setembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
Recentment
- LES REVOLUCIONS PERDUDES, Josep M. Quintana
- L'ALTRE NOM DE LAURA, Benjamin Black
- EQUIVOCADO SOBRE JAPON, Peter Carey
- EL ACCIONISTA MAYORITARIO, Petros Márkaris
- BARBA-ROSSA, Joan Pons
- L'AMARGA PURESA DEL DO, Rafael Català
- NOTICIAS DE LA NOCHE, Petros Márkaris
- AIMIA, Juli Capilla
- COM L'ANGÈLICA, Ramon Guillem
- EL GRAN VIAJE DE AMBROSE ZEPHYR, C. S. Richardson
Categories
- auster [5]
- baixauli [0]
- ballester [2]
- banville [4]
- bauçà [1]
- black [3]
- bolaño [3]
- capilla [3]
- capote [1]
- carey [1]
- català [1]
- elvira navarro [1]
- escoltat [4]
- ferran torrent [2]
- formosa [1]
- garcía monero [1]
- garcía montero [1]
- General [8]
- gracq [1]
- granell [1]
- guillem [2]
- jpons [2]
- kerouac [1]
- lispector [1]
- llavina [1]
- lluis [1]
- lolita bosch [4]
- magris [1]
- manel [2]
- Márkaris [2]
- McCourt [1]
- McEwan [3]
- monzó [1]
- mora [1]
- murakami [4]
- narrativa [68]
- oliver [1]
- pamuk [1]
- panero [1]
- pessoa [1]
- poesia [13]
- pons [1]
- quintana [1]
- richardson [1]
- riera [1]
- romero [1]
- roth [3]
- salord [1]
- tavares [3]
- updike [1]
- vicens [2]
- yoshimoto [3]
Els meus enllaços
blocs amics
Comentaris recents
- alícia: gràcies, carlos, pels teus comentaris. torna quan vulguis.
- Carlos: I afegesc, molt bon bloc!!!
- Carlos: Estic molt d'acord amb el que escrius. No és un llibre que...
- Maria: Com antiga alumna seva i coneixedora d'altres de les seves...
- noctas: Benvinguda sigui la recomanació...SALUDUS
- sergi: Hola, he arrivat aqui per casualitat, i me llegit tots els...
- Sobre llibres: Un nou comentari sobre Japó que serveix per...
- alícia: hola, javi: és ella, la meua filla de 14 anys, l'aficionada als...
- Javi: Hoooola! He arribat fins aqui de coincidencia, he llegit...
- Berant lo Blanc: Potser la qüestió és que no estem acostumats a llegir amb la...
Sorra a les sabates de Joan Pons em sembla un llibre magistral, genial.
En canvi, Mil cretins de Quim Monzó em sembla un reguitzell d'acudits i, com diu el gran John Irving, escriure acudits és el pitjor que pot fer un escriptor. De fet, Quim Monzó em sembla la Gloria Fuertes de la literatura catalana. Agrada molt a la canalla.
Alícia. Felicitats per la valentia i pel criteri. Estic totalment d'acord i em sembla un encert l'expressió "forense social".I no estic d'acord amb The Independent.
Em sap greu, només, que no t'agradin els acudits. Hi ha alguns que són autèntics monuments d'enginy i gràcia -i tenen més valor literari que els contes de Monzó, que sobretot tenen valor sociològic.
Al final, potser, amb Monzó passarà com amb Calders, que més que contista, era novel·lista.
La paraula fotografia s'escau molt bé per definir els contes del Monzó. Això implica que l'observador-lector ha de posar-hi molt de la seua part per copsar l'entrellat. I, potser, ahí rau la qüestió...
A mi els contes també em costen però crec que ell n'és un mestre. En aquest llibre posa la lupa sobre fets que l'han tocat d'aprop i l'han ferit. La vellesa, la decrepitud, la malaltia no són tan divertits com follar, beure i la bellesa, Monzó va narrant l'evolució de la vida i crec que n'és un gran testimoni. No tots m'han agradat, però sí que em semblen fantàstics: El senyor Beneset, L'amor és etern, Dissabte i La lloança. M'ha arribat més la primera part del llibre que no la segona.
A mi tampoc m'agraden els contes, Alícia. I de Monzó, ho dic amb certa vergonya, encara no he llegit res, precisament per això mateix; perquè no m'agraden els contes. Molts cops n'hauria comprat algun i no ho he fet... Alguna recomanació?
Tot i no estar d'acord amb tu, em sembla perfecte que no et convenci el llibre. Cadascú té els seus gustos.
Jo també he fet una ressenya amb la gent de Llibròfags, si vols te la llegeixes a veure què...
Ens llegim!
http://lacosapublica.blogspot.com/2007/11/mil-cretins-quim-monz.html
Doncs a mi m'enlluerna l'agror d'en Monzó en aquest llibre. Resulta molt interessant posar els contes de la primera part de costat amb l'alegria de viure, beure i cardar dels seus primers reculls de contes.
És això la vida? És això fer-se gran? Tenia raó en Jaime Gil de Biedma a "Que la iba en serio..."?
Salut,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com
A mi en Quim m’agrada però estic d’acord amb tu és un fotògraf de la vida quotidiana, però com tot bon fotògraf sap fer que allò que veus a diari et sembli nou, xocant, irreal,
et fa sentir una sensació que no sents en el cara a cara amb la realitat.
Ressenyes com aquesta confirmen que he de llegir aquest llibre com més aviat millor.
Gràcies.
uff, que malament que dec haver escrit la ressenya. no equiparava els contes i els acudits. senzillament parlava de dues coses molt populars, que solen agradar a la gent. conec gent que es torna boja amb el tema acudits, i a mi, que vols que faci, quan l'ambient d'un sopar comença a derivar cap als acudits...
i els contes, els relats breus,... no sé, el dinosaurio de monterosso i tot això. sé que és un deute que tinc, però no m'acaben de fer el pes.
gràcies per visitar-me aristòcrata. jo també em passe sovint per la teua pàgina. salut.
alícia, m'ha semblat llegir que equipares els contes als acudits?
ah, i m'ha agradat la ressenya