alícia | 17 Octubre, 2007 09:32
La passió segons G. H., Clarice Lispector. Empúries Narrativa. Juliol de 2006. 158 pàgines.
El primer llibre de Clarice Lispector que vaig comprar es deia La hora de la estrella. Era l'any 1989 i l'editava Siruela, amb aquell estil característic de tapa dura i paper de qualitat. Em va costar entrar en el text, i també em va costar sortir-ne. Molts anys més tard, durant unes vacances d'estiu em vaig topetar amb un altre llibre de Lispector també a Siruela: Agua viva. Encara em va resultar més dificultós perquè Lispector estirava el llenguatge com un xiclet, el retorçava tant que a vegades havia de lluitar contra una teranyina per arribar a intuir-ne el significat. En tot cas, el bon gust dominava damunt les dues obres, de l'any 1977 la primera, i del 1973, la segona. Ambdues escrites després de l'accident domèstic que li va fer cremades greus i li van causar una depressió brutal.
Ara, alguns anys després, he trobat un altre Lispector. En català, aquesta vegada. La passió segons G.H. és un text de l'any 1964 que m'ha semblat d'una modernor que haria de fer avergonyir alguns autors que es pensen modernets.
Evoca Kafka i en teoria explica les males relacions d'una dama burgesa amb els escarabats. En realitat, Clarice Lispector explica les males relacions amb ella mateixa. Continua exhibint un llenguatge brutal i enlluernador. El raig verbori és la reflexió, la manera d'explicar-se el món d'aquesta autora brasilera nascuda a Ucraïna. És fàcil dir que l'escarabat és la metàfora. Ho és.
M'agrada Clarice Lispector perquè és estranya. Perquè les seues obres que he llegit, tot i que són breus, em demanen atenció. No me les puc llevar de damunt en un capvespre ociós. A vegades, és bo que tots els sentits estiguin concentrats en la lectura. També el de l'olfacte i el del tacte. A vegades és bo llegir a poc a poc.
Recomàn aquest o qualsevol altra obra de Clarice Lispector a qui vulgui gaudir amb la literatura que no està a les taules de novetats de les llibreries, que em sembla que també n'hi ha de lectors d'aquests.
| « | Octubre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
Potser la qüestió és que no estem acostumats a llegir amb la lentitud que exigeix "La passió segons GH", però dubto que dedicant l'atenció que exigiria qualsevol paràgraf de Lispector se'n pogués arribar a treure alguna cosa més que un grumoll de narcissisme transcendent. Transcendent en el pitjor sentit de la paraula. La paradoxa més simple (i alhora complicada perquè moltes vegades només té sentit en la mesura que és paradoxa i aquesta paradoxa inútil, asfixiant per la mateixa inutilitat, per a Lispector ja deu tenir la seva lògica literària) l'aboca als morros del pobre lector que intenta sortir-se'n, batallant amb cada frase com si darrere d'un adejectiu hi hagués la veritat. Em fa l'efecte que ja lispectorejo una mica, cosa que em produeix una mica de plaer i tot, no tant com a la noia, que hi devia tenir una delectança tan enorme que tant li devien fer els soferts lectors com jo que han pogut la seva passió però prometen no tornar-ne a llegir cap més. I, sisplau, no compareu la brasilera amb Kafka perquè a "La passió ..." hi surti un escarabat.
Vaig descobrir la Lispector fa uns anys. Com bé dius, és estranya i brutal. Cal estar preparat per endinsar-s'hi (i amb ànims). Malgrat això, és magnífica. La primera obra que vaig llegir va ser el recull de contes Lazos de familia...
m'agrada el teu bloc, l'he posat con un enllaç en el meu. t'invito a visitar-me