llegit

Certituds immediates, Miquel Bauçà. Empúries, Narrativa, setembre de 2007. 303 pàgines. 20 ¬

 No en sé de comentar llibres de poesia. No en sé. M'agrada llegir-la, i m'agrada recomanar-la. Així és que després de la borratxera de plaer que vaig obtenir llegint els Rudiments de Saviesa, a la mateixa col·lecció, m'he llançat com boja a les Certituds. I no en diré res. Només deixaré aquí un parell de tasts perquè qui vulgui s'hi capbussi i en gaudeixi d'aquests heptasíl·labs com guinavets esmolats que tallen la pell de la vida. També de la mort.

-La mort, veig que no et suscita/ el menor interès... -Cap,/ És la cosa més gregària,/ no el fet: el tractament./ I tothom se n'aprofita:/ els poetes més dolents,/ les madones i els murris./ La cridòria és infernal./ I, després, els cementiris./ Tot plegat, molt repugnant./ És un mèrit, abstenir-se'n.

-Jo navego sense brúixola:/ cada estrella és la del nord./ -No pot ésser: la pots veure,/ sí, però no pots saber/ on et trobes, de la Terra./ -És que estic magnetitzat:/ el cervell: de magnetita...

Un darrere l'altre, per ordre alfabètic, textos per anar omplint forats a la nostra animeta malalta.

Només voldria fer un parell de retrets a l'editorial: Tant a Rudiments com a Certituds, hi posen l'afegitó de "Narrativa". Per què?. I encara una altra: per què al volum no hi ha un estudi de l'editor, la persona que ha recollit aquesta obra pòstuma i ha decidit editar-la. Trob a faltar explicacions que contextualitzin aquest recull, com han fet els d'Anagrama amb l'obra pòstuma de Roberto Bolaño.  Em sembla que hauria arredonit el llibre.

Recoman a tothom aquest poemari que no ho és, o aquesta narrativa que no ho és. Ho podríem deixar en manual d'instruccions per a moments delicats.