alícia | 01 Setembre, 2007 22:18
L'home manuscrit, Manuel Baixauli. Proa, juny 2007. 209 pàgines. 17,39¬. Premi Mallorca 2006.
Que bo! Ella llegia i llegia i no volia que s'acabàs, volia que Ell continuàs escrivint per a Ella. Que el manuscrit fos infinit com Ella volia que fós la vida d'Ell.
Perdó. No puc evitar que em vessi un ram d'emoció després d'acabar de llegir aquesta novel·la. Em sembla un molt bon llibre. Literatura. Que bé. Quin gust per les paraules, per l'estil. La imaginació al servei d'una història que va creixent a mesura que les paraues s'enfilen una al costat de l'altra. No és una novel·la sobre els dietaris ni el dietarisme. Ni sombre la grafomania. És una novel·la sobre la literatura. Sobre la necessitat d'escriure i de ser escrit. La necessitat de reduir-ho tot a literatura, a uns quants fulls, a unes frases, a una parula, a un gest,... diu Ell.
A mesura que van passant les pàgines, el lector deixa de ser-ho per començar a ser protagonista, per veure's enredat dins la teranyina aferradissa que forma la història. Per ser un dels protagonistes que es repeteixen i s'encadenen i adquireixen personalitats diferents que són la mateixa. Que són i que no són. Viure dins un quadern i deixar que Algú ens escrigui. Un bon pla per aquest cap de setmana, no?
És la primera obra que llegesc de Baixauli, i m'ha entusiasmat. No sé com deuen ser les dues anteriors, també premiades. Miraré de trobar-les.
Després de tot el que he escrit més amunt, és evident que recoman la novel·la a tothom que ho vulgui passar bé engolint i digerint paraules. Literatura, sí.
| « | Febrer 2010 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
Tot just he començat a llegir Espiral i també he quedat atrapada. M'encanta la seva manera de veure les coses, la seva mirada sobre el món, i la manera com ho explica, una senzillesa gràfica commovedora. Tinc ganes de llegir L'home manuscrit. Us el recomano, us trobareu vosaltres mateixos dins el relat, els relats.
Amic Ricard: em sembla que Manuel Baixauli és un dels grans escriptors catalans del moment. El que passa és que viu a Sueca, i això és molta perifèria.
Vaig arribar a l'home manuscrit a través de l'hora de lector i la seva lectura em va fascinar. Acabo de llegir Espiral i estic capbussat en Verso. Baixauli i la seva literatura em tenen atrapat.
Avui mateix he acabat de llegir-lo i estic desitjant fer lo mateix en els altres...
Avui mateix he acabat de llegir-lo i ja estic desitgan llegir els altres...
Realment una novel.la molt bona, no em canso de recomenar-la per tal que segueixin vivint el Marius, la Teresea, Ell i...
Alícia, em sembla que serà la meva propera lectura. Fa setmanes que penso que puc passar-m'ho bé llegint-lo pels temes que toca, dietarisme i passió desmesurada per la literatura.
Encantat de tornar al teu blog, un dels primers que vaig visitar fa anys quan començava a navegar per blogs i que de tant en tant m'agrada de visitar per saber què dius de nou.
Salutacions cordials des de la Vall del Ges.
Tot just vaig per la pàgina 60 i donc fe de trobar-me endins d'una gran obra. Quin gust per les paraules, per les frases treballades... quina enveja quan la gent de poble parlava d'aquesta manera el català i no com ho fem ara. Respecte el llibre... ja m'ha atrapat i ja he estat esclavitzat fins al final. Quin gust perdre la llibertat d'aquesta manera
Fantàstic! El vaig agafar a l'atzar a la llibreria quan no tenia clar el que volia llegir, i he xalat d'allò més.
Venint de l'Alzamora, seguiré el seu consell i me'l llegiré tan aviat com pugui
"L'home manuscrit" es presentarà a Palma dijous dia 18 d'octubre a les 20.00 a la Sala de Plens del Consell de Mallorca (C/Palau Reial,1).
Hi estau tots convidats!
Gràcies al comentari que Alícia publicà a l'Avui, he llegit L'home manuscrit i m'ha semblat una petita obra mestra. Si fóra un autor conegut, d'aquesta novel·la se'n parlaria a balquena.
Gràcies, Alícia.
Tinc la inmensa sort de ser amic de Manolo Baixauli (som del mateix poble) i hem conversat moltíssimes voltes sobre literatura.
Quan es posà a publicar va ser sorporenent: val la pena llegir tota la seua obra (relatas curts a "Espiral" i la novel·la "Verso").
Amb "L'home..." se n'ix. Tot el seu imaginari personal el posa al servei del lector. Una meravella. I, efectivament, no pots parar.
Jo ja l'he llegit també i em sembla una novel.la força ferma. Encara que el final em va deixar una mica descol·locat. Peró en termes generals es molt bona.
A mi també em fas agafar ganes de llegir-lo