Administrar

PAPA, DAME LA MANO QUE TENGO MIEDO, Leopoldo María Panero

alícia | 01 Juliol, 2007 20:20

Papá, dame la mano que tengo miedo, Leopoldo María Panero. (amb pròleg d'Anna Maria Moix) Cahoba, maig de 2007. 120 pàgines. 15€

He de reconèixer que no havia llegit res mai de Leopoldo María Panero, ni de son pare, ni dels seus germans vius i morts.  D'ells coneixia el mateix que tothom que ha vist la pel·lícula de Jaime Chávarri, El desencanto. Sabia que estava boig, i fa un parell de setmanes, quan a Madrid es va fer la Feria del Libro, vaig llegir que havia sortit del manicomi canari on viu habitualment, per fer promoció. L'altre dia vaig tropissar amb el llibre, i em va semblar una bona ocasió per a llegir, per fi, alguna cosa del fill major de la mítica nissaga.

Encara una altra cosa. Desconeixia completament l'existència de l'editorial Cahoba. Em va semblar estranya, tal vegada atípica, perquè a l'apartat "quienes somos" del seu web expliquen que ells el que fan realment bé és fabricar i vendre fascicles, col·leccionables i tot tipus de gadgets. En tot cas, el llibre, l'objecte de pàgines relligades, em sembla lleig. El disseny és tan vulgar i bàsic que tal vegada el podria fer qualsevol usuari espabilat  del microsoft office.

Després de tant llarg preàmbul, aquí va el meu comentari. Papá, dame la mano que tengo miedo em sembla un llibre genial. Genial de genialitat, de l'enginy que té l'autor per convertir un vòmit en un llibre que fan bon llegir. Em sembla que no deixa de ser una desfilada dels dimonis antics i moderns que habiten el cap de Panero i que el maneten intern a un centre per a malalts mentals. Com que a mi m'agrada la locura (ja sé que s'ha de dir bogeria, però la paraula no és tan gràfica), i m'agrada la creativitat, i m'agraden els escriptors que citen els clàssics amb la categoria i l'eficàcia que ho fa aquest home,.... el llibre m'ha agradat. En tot cas, alguns esperits sensibles es poden sentir ferits en algun moment  per la grolleria del llenguatge.

Papá, dame la mano que tengo miedo em sembla un títol fantàstic. Ja ho diu Anna Maria Moix al pròleg que s'ha de ser molt bon escriptor per posar un títol tan arriscat. L'obreta m'ha agradat, però no sé si l'he de recomanar massa.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS