llegit

El secreto del mal, Roberto Bolaño. Edició d'Ignacio Echevarria. Anagragama, 2007. 182 pàgines. 16¬

Vaig comprar aquest llibre per militància, perquè el meu enlluernament amb Bolaño va començar amb 2666, i fa unes setmanes va continuar amb el recull de tota la seua poesia també publicada pòstumament, i he decidit que en els pròxims mesos he de llegir tot el que pugui d'aquest autor xilè.

La lectura del recull de textos que componen El secreto del mal, i sobre tot l'anàlisi  del text introductori d'Ignacio Echevarría, m'ha fet pensar si era precís. Vull dir, em planteig fins a quin punt els hereus o els amics d'un autor tenen dret a publicar la seua obra després de mort.

 Els casos de la citada 2666  i de La universidad desconocida són a banda, perquè Bolaño, sabent que estava molt malament,  ho va disposar tot per a la seua publicació. En el cas del llibre que acab de llegir no és així. Echevarría explica que després del traspàs de Bolaño van fer un repàs a les carpetes i als arxius de text del seu ordinador i van fer un replec  de material. El resultat és la publicació d'un llibre molt desigual. Així, al volum hi ha escrits que semblen esbossos per a novel·les més llargues, apunts per a conferències, descripcions de situacions que demanen un desenvolupament més llarg i acurat per a ser considerats relats, i exercicis que no sé com anomenar perquè no entenc ni la intenció de l'autor ni la de l'editor posant-la a l'abast del públic.

A pesar d'aquesta sensació de feina deixada a mitges per una mort massa matinera, i de la pena que em produeix com a lectora, hi ha un parell de coses interessants que ens aproximen prou al millor Bolaño. Es tracta d'un relat titulat "la playa" on al llarg de cinc ó sis pàgines passa de posar cap punt, i un relat que em sembla genial: és el que ha titulat "laberinto" i on a partir d'una fotografia de grup descriu la vida de totes les persones que hi apareixen, i les relacions que mantenen entre sí. Al final, la teranyina es fa tan espessa que el lector nota que li falta l'aire, i tal com pretèn l'autor es perd en el laberint de les relacions.

Aquí deix la ressenya. No recoman el llibre, però  aquí deix la reflexió sobre allò que plantejava al principi de publicar inèdits després de la mort del seu autor.