llegit

La Universidad Desconocida, Roberto Bolaño. Anagrama, 2007. 457 pàgines. 20 ¬

Vaig arribar a Roberto Bolaño a través de 2666, la novel·la de més de mil pàgines, que en realitat són cinc, i que l'autor, abans de morir, va arribar a demanar que es publiquessin per separat. Ell ho feia per diners, per assegurar uns rèdits als seus hereus, que eren dos fills ben petits. La novel·la em va alluernar. Un raig inacabable d'històries, de casualitats enllaçades, de facècies inversemblants però perfectament creíbles....

 Bé. La poesia de La Universidad Desconocida vé a ser molt semblant. A aquest recull de poenes fa el mateix. Són poemes, però és prosa. Conta històries, desitjos, malsons.  Abans de parlar-ne, vull explicar un parell de coses.

 Bolaño va tardar deu a anys a morir. Vull dir que sembla que va estar ran de la mort unes quantes vegades entre l'any 1992 i el 2003 en que finalment va traspassar. El que més em xoca és que n'era molt conscient i passava molta pena pel que li podia passar als seus fills que eren molt petits. En realitat, el recull de poemes de  La Universidad... acaba l'any 1993, després de superar la primera crisi i quan el seu fill Lautaro tenia poc més de 2 anys. Després s'han incorporat uns altres poemes. Però el que em sobta és la pulcritut amb què Bolaño va inventariar  i va datar tota l'obra.  De manera escrupolosa ho volia deixar tot organitzat.

En els poemes parla obertament dels diners, de la falta dels diners. Parla de la mort. Parla d'ell mateix com a home desubicat. Des de Xile se'n va a Mèxic i després a Barcelona. Ha de treballar en un càmping. Mal viu i escriu. I escriu coses tan meravelloses com aquests dos versos d'un llarg poema titulat  "Las pulsaciones de tu corazón":  Todo el desorden se cuela  /  por una fisura llamada muchacha.

El vers de Bolaño és lliure. Hi ha poemes llarguíssims, n'hi ha de curts. Hi ha també manifestos espessos i relats com el que involucra "el jorobadito" . Hi ha referències a les seues obres en prosa, com ara  Los detectives salvajes o 2666.

És un llibre absolutament reccomanable per llegir a trossets. Per anar assaborint els textos. És llarg, i és bo que la lectura duri molt de temps.