llegit

Istambul Ciutat i records, Orham Pamuk. Bromera, març 2007. 431 pàgines.

Em sembla que ja ho he comentat alguna altra vegada: els de Bromera estan confegint  una bona biblioteca de literatura contemporània a la seua col·lecció L'ECLÈCTICA, on mesclen l'edició d'autors catalans amb la traduccíó d'obres internacionals de molta nomenada. Els casos més recents són els de Banville, McCourt, i ara Pamuk. Publicar un premi Nobel és poc arriscat, i sempre es pot posar una faixa de paper als exemplars on es recordi al lector poc avesat que l'obra que té a les mans és "la millor porta d'entrada a la fascinant obra d'Orham Pamuk".

I és cert

A aquestes alçades ja queden poques coses a dir d'aquesta obra, publicada per l'autor l'any 2003.

No m'atrevesc a dir que és una novel·la. Diré simplement que és un llibre deliciós, amb fotos i inèxdox onomàstic. Sobre tot al principi, quan l'autor explica amb total naturalitat la seua infantesa de fillet ric a aquell Istambul cruïlla de quasi tot. Com explica l'evolució de la seua fa´mília cap a una estranya decadència. Com explica la conversió de les antigues mansions en blocs de pisos. Com relata  la seua fascinació pel Bósfor.

A mesura que passen les pàgines, l'obra deixa de ser novel·la i comença a ser un assaig. Parla de personatges gloriosos que donen lluentor a la història de la ciutat. Parla i analitza passatges històrics a través dels quals entenem perquè Istambul és el que és.  L'autor "llegeix" la ciutat i la converteix en un vestit a la seua mida. Ja ho diu Pamuk que el seu destí és el mateix que el d'Istambul.

Personalment, la lectura d'Istambul no m'ha estat fàcil. Vull dir que a les primeres pàgines, l'estil enganya. és tan planer, tan falsament senzill, que al lector li pot semblar que està davant d'un conte. Un conte de fades. La mítica Istambul.... Però a mesura que passen els anys, el pensament de l'autor es va fent present en el relat. Pensament polítc, pensament social...

La recoman. Sí. Mentrestant somniaré i planificaré unviatge a aquesta ciutat.

Ah, i esper les següents obres de les quals sembla que Bromera en té compromeses l'edició en català.