llegit

La mort de l'ànima, Maite Salord. Proa, 2007. Finalista del Premi Sant Jordi, 2006. 259 pàgines.

És un llibre estrany, aquest. El punt de vista del narrador omniscient s'exprem fins a l'extrem. La veu que conta la història es permet la llicència de tractar de manera diferent cada un dels personatges. A un d'ells li parla de tu. En canvi als altres s'hi refereix des de la tercera persona. Barreja les descripcions amb els monòlegs, interiors o exteriors. La mort de l'ànima és un exercici d'estil. Una gimnàstica per a exercitar els més diversos recursos narratius de la llengua. En molts casos, el resultat és molt eficaç.

La novel·la conta la història insignificant de dos germans mal avinguts. I aquest és el mèrit de Maite Salord: tot el suc que trau d'aquest episodi tan igual a altres que han succeít sempre a les famílies. En aquest cas, sembla que es basa en la història real d'una família benestant de Ciutadella. D'un cap de nissaga que va anar a fer la fortuna a, encara que sembli exòtic,  Egipte.

Al llarg de la novel·la trobam descripcions fines del poble de l'autora, sempre tractat amb molt de talent i unes gotes de passió. Per damunt de tots sobresurt el personatge de n'Esperança Calafat, que està molt ben dibuixat. Pot ser perquè diuen que és més fàcil escriure sobre persones dolentes que sobre persones bones. El seu fill, en Miquel Àngel, és una ànima en pena que transita per la vida i que mereix el menyspreu des del primer moment. Un menyspreu al qual ens indueix amb molt d'encert l'autora d'aquesta novel·la.

La mort de l'ànima agradarà a aquells lectors que s'ho passin bé llegint històries de nissagues, de casalots, de vaixelles de porcel·lana, de criats i criades passant i despassant cortinatges. Però no us enganyeu, la novel·la té una qualitat literària notable. Està molt ben treballada. No hi ha cap detall que quedi penjat. Cada passa que donen els protagonistes té un motiu, i al final es van descobrint tots els secrets i la teranyina de malsentesos que han portat aquesta família al declivi més absolut. Hi ha un pregunta que em ronda al cap: què serà d'ells demà?

Un recomàn aquesta novel·la d'una autora menorquina, professora de llengua i literatures, que domina el llenguatge, que sap com traure profit a les paraules, que combina amb molt d'encert l'estandard de la llengua amb la varietat dialectal menorquina.