NURA, Ponç Pons
alícia | 03 Desembre, 2006 22:00
Nura, Ponç Pons. Poesia dels Quaderns Crema. Octubre, 2006. 42 pàgines
M'agrada la poesia mineral de Ponç Pons. M'agrada que m'agradi. M'agrada que Nura m'hagi agradat.
Es tracta d'un llarg poema d'amor. Un ll'arg poema dividit en set capítols. Un llarg poema d'amor a Menorca. A la Menorca mítica, Nura, i a la Menorca actual. És també un plany pel dolor que al poeta li provoca veure com mans i butxaques espúries destrossen la terra. "Aquesta illa no pot suportar més bandits/més pirates cruels que l'assalten i escorxen/ Algú rega sonets que el vent seca i desfulla"
Amb aquesta obra, titulada inicialment "Tractat d'enyor" , Ponç va guanyar els Jocs Florals de Barcelona de l'any 2002. Durant aquest temps, l'autor l'ha treballat a poc a poc, l'ha pastat, ha examinat cada un dels dodacassílabs que formen el poema.
Al llarg de tot el cant hi ha les referències habituals de Pons: Pessoa, Rossellini, Brenan, Spinoza o Sartre.
Ei, llegiu poesia. Llegiu Ponç Pons, que carrega les piles.
poesia, pons | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (8) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Octubre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
Recentment
- CAMPO DE AMAPOLAS BLANCAS, Gonzalo Hidalgo Bayal
- UN HOME A LES FOSQUES, Paul Auster
- CREMATORIO, Rafael Chirbes
- LES REVOLUCIONS PERDUDES, Josep M. Quintana
- L'ALTRE NOM DE LAURA, Benjamin Black
- EQUIVOCADO SOBRE JAPON, Peter Carey
- EL ACCIONISTA MAYORITARIO, Petros Márkaris
- BARBA-ROSSA, Joan Pons
- L'AMARGA PURESA DEL DO, Rafael Català
- NOTICIAS DE LA NOCHE, Petros Márkaris
Categories
- auster [6]
- baixauli [1]
- ballester [2]
- banville [4]
- bauçà [1]
- black [3]
- bolaño [3]
- capilla [3]
- capote [1]
- carey [1]
- català [1]
- chirbes [1]
- elvira navarro [1]
- escoltat [4]
- ferran torrent [2]
- formosa [1]
- garcía monero [1]
- garcía montero [1]
- General [8]
- gracq [1]
- granell [1]
- guillem [2]
- hidalgo bayal [1]
- jpons [2]
- kerouac [1]
- lispector [1]
- llavina [1]
- lluis [1]
- lolita bosch [4]
- magris [1]
- manel [2]
- Márkaris [2]
- McCourt [1]
- McEwan [3]
- monzó [1]
- mora [1]
- murakami [4]
- narrativa [71]
- oliver [1]
- pamuk [1]
- panero [1]
- pessoa [1]
- poesia [13]
- pons [1]
- quintana [1]
- richardson [1]
- riera [1]
- romero [1]
- roth [3]
- salord [1]
- tavares [3]
- updike [1]
- vicens [2]
- yoshimoto [3]
Els meus enllaços
blocs amics
Comentaris recents
- alícia: no, només no l'he llegit sinó que no em pos vermella si et...
- joan: No t'has expressat gens malament. La bona literatura no...
- alícia: Joan: tal vegada m'he expressat malament: quan dic que...
- joan: Deman disculpes al meu comentari anterior. Se m'ha escapat una s...
- joan: M'ha sorprès la frasse "M'agraden els llibres on no hi passa...
- pep: és curiós a mi em passa igual amb el títol em surt sempre un...
- alícia: sr. tirant. reprenc la darrera pert del seu comentari per dir-li...
- Tirant al cap: Lamente haver mediatitzat la teua opinió, però m'alegra molt que...
- alícia: gràcies, carlos, pels teus comentaris. torna quan vulguis.
- Carlos: I afegesc, molt bon bloc!!!
Hola, he arrivat aqui per casualitat, i me llegit tots els comentaris perque la poesia de Ponç Pons és de les que més m'atrau,disfruto llegint el seu llibre Estigma, com disfruto llegint Nura, com disfruto llegint Vicet Andrés Estellés, Pablo Neruda, jugant a futbol, menjant, matreveixo a comparar els meus vicis que més estimo i als autors més rconeguts amb la poesia de Ponç Pons. Respecto a la gent que no li agradi aquest tipus de poesia i a la gent que no acaba de parlar bè d'ell, s'han de respectar totes les opinions, per això demano que em deixeu dir en veu alta i amb orgull que Ponç és un del meus poets preferits i trobo que la seva poesia poca gent podrà igualar-la.
No m'haurade de parla d'això, perque ho trobo ridicul, però aixó sembla el pati interior d'un edifici, o una revista del cor, la literatura no és cap d'aquestes dos coses. És molt seriós jutjar la vida personal d'una persona,com diu la mateixa paraula: és personal no pública. Per arrivar a madurar i crèixer cal mirar-se a un mateix i criticar-se a un mateix per rectificar errors. Nomès tenim una de vida i el millor es que cadascú visqui la seva i no controlar la del altres.
Amb tots els respectes.
No conec en Ponç persona, però he llegit Miquelet el futbolista, El drac Basili, Vampiret Draculet, Memorial de Tabarka, Entre el cel i la terra, Dillatari, Flames Ardents, Desert Encès i Nura. Crec que no me'n deix cap. I m'agrada. Més ben dit, m'encanta. I no m'importa el que sigui ell com a persona. M'importa sa literatura, sa poesia, sa narrativa. I ja està.
Em sembla mesqui, que et puguis basar amb unes infidelitats totalment absurdes per despreciar un gran poeta com en Ponç. Rídicul que parlis de coses que n´hi saps, n´hi hauries de comentar sense estar segur del que dius, l´unica persona falsa e ignorant que un bitllet de 7 euros amic, ets tu, quan parles sense sebre ni coneixer. Si coneguessis personalment en Ponç t´avergonyiries d´escriure això. Jo tenc la sort de coneixel personalment, i et puc asegurar que es un pena que no hagis pogut parlar una estona amb ell, perque t´en adonaries que estàs molt equivocat. L´enveja mata amic!!!
ai, Alícia¡ si t'agrada la poesia de Pons i estàs en el teu dret. Però a mi, aquest recull de cites literàries tretes del reader's digest del happy books em resulta insuportable, embafador, ensucradíssim... té raó Puigdevall quan diu que no ha entès els autors dels que parla (ni els ha llegit)i és que el crític pot semblar-te massa afilat però el retracta tal qual és:més fals que un bitllet de 7 euros. Fixa't si s'estima na Roser que aquest curs està enredat amb la portera més jove de l'institut, l'any passat amb la professora de filosofia... Falsa la literatura, fals ell...
La veritat, he entrat de casualitat dins aquest bloc. Segurament, coincideix totalment amb l'opinió d'en Jaume, perquè, desgraciadament, he conegut personalment l'insigne autor abans esmentat. Sí, deixant de banda la qüestió de la qualitat literària, s'ha creat un personatge, una imatge. I, en el fons, no té res a veure a com vertaderament és. S'ha de reconèixer que s'ha sabut vendre molt bé, i que, en principi pot resultar molt convincent. Quan la coneixença deixa d'ésser superficial, el miratge comença a trencar-se i pots adonar-te del teu error o de la teva innocència. Massa doble moral, massa hipocrèsia. Sí, al final deixes de llegir-ne res, ja no poden emocionar-te paraules que saps que són buides, només literatura.
Vaig tenir en Ponç Pons de mestre quan era al·lot. En tenc un bon record. No hi tenc una coneixença íntima, simplement ens saludam i intercanviam unes paraules. Però la seva poesia és excel·lent. No sé res de la seva vida particular. Però això de confondre la vida privada amb la literatura és mesclar ous amb caragols. Hi ha grans literats que tenen una vida privada o una ideologia detestable, o casos curiosos com el de Günter Grass, hi ha premis nobels que m'embafen com en Saramago. Però això no afecta la qualitat literària de les seves obres. Convé no confondre-ho.
La llàstima és quan coneixes Ponç Pons i te n'adones que tot és cartró pedra. Pura vanitat i necessitat de crear un personatge que no és però del qual vol que se'n parli: deu ser perquè Alaior és massa petit i certa generació, la seva, ha viscut sempre amb ulls i oïda a punt per mal parlar dels veïns. Cosa que ha creat aquests personatges de cartró pedra, plens d'hipocresia malsana. Acabes per no tornar a llegir res seu. Una llàstima.
He llegit, sovint en veu alta, la poesia de'n Ponç. Quan una persona, sigui poeta, matemàtic, ferrer, mestre, pagès... sofreix tant per el naufragi del propi paradís on s'hi aboca també la pròpia llengua i el ser del seu poble, sembla que hauria de fer qualque cosa més que escriure poemes o fer literatura. Les fa? o n'hi ha prou i més amb la seva feina.
Amb tots els respectes.