Administrar

LES MUSES INQUETANTS, Josep Ballester

alícia | 30 Novembre, 2006 06:33

Les muses inquietants. Antologia 1982-2006, Josep Ballester. Bromera poesia. Octubre, 2006. 131 pàgines.

Alícia ja ho ha comentat algunes vegades: llegeix poesia habitualment, però no sap comentar poesia. Així, de manera pràcticament linial he decidit escriure que:

Aquest recull és imprescindible per aquells que segueixen la carrera de Josep Ballester. Sempre he imaginat que els antòlegs que no són autors dels versos tenen un avantatge sobre els propis poetes que decideixen fer una tria. Ballester en parla a aquest llibre. Diu que els amics li deien que ja era hora de fer un repàs a l'obra poètica, però quan s'hi posava l'envaïa una peesa eterna. En alguns casos perquè ja no es coneixia en el poeta que a principis dels anys vuitanta havia escrit els primers versos que trobam a l'antologia. En altres casos, perquè l'obra és tan recent que encara és a la pell de l'autor i li és difícil separar-se'n. Antologar és optar. Finalment ha fet els deures, i a més a més ha decidit demanar a deu dels seus amics escriptors que triessin un poema i el comentessin, o escrivisin el que els donés la gana sobre l'obra, sobre l'autor, o que fessin poesia. Així, a la part final de l'obra trobam textos personalíssims de Maria Beneyto, Ponç Pons, Francesc Parcerisas o Ramon Guillem. Una bona idea. Una divertida complicitat. Qui ha dit que els poetes s'odien?

Sempre recomanaré poesia. Josep Ballester és un dels poetes valencians més prolífics. És jove i madur al mateix temps. Aquesta antologia és bona perquè qui encara no el coneix s'hi atraqui fent una panoràmica a la seua obra. A aquells que el coneixen no cals que els el recomani. El llibre està ben editat i ha sortit en un moment molt oportú de la trajectòria del poeta.

Ah, hi ha un inèdit al final del recull, abans de la tria dels amics, que Ballester dedica al seu gran amic, germà en la poesia, Manuel Garcia Grau, traspassat el mes de juny.

Llegiu poesia, que cura.

 

 

Comentaris

  1. Clara
    la poesia cura

    Sense encomanar-me ni a Déu ni al diable t'he robat aquesta frase, espero que no et faci res...

    Clara | 01/12/2006, 14:25
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS