Administrar

MAIG, Ignasi Mora

alcia | 26 Novembre, 2006 21:02

Maig, Ignasi Mora.Editorial Moll. Abril, 2006. 180 pàgines.

La contracoberta de la novel·la diu: "Amb la precisió, l'elegància i l'extraordinària capacitat per explorar totes les potencialitats del llenguatge que caracteritzen la seua escriptura, Igansi Mora....."  Ja sé que el cada ú té el concepte d'elegància que vol, però després de llegir l'obra amb atenció, pens que aquí, el redactor ha patinat una mica.

Maig conta la història un home de 24 anys avorrit de no fer res que veu els ulls d'una dona per l'espill retrovisor d'un cotxe i embogeix. Tant, que la segueix fins a València, on farà tot el possible per lligar amb ella. El punt de partida és bo. El lector es pot esperar una road, però la pena és que, per autopista, entre Bellreguard i València hi ha massa pocs quilòmetres, o això és el que s'endevina de la lectura de la novel·la. Les peripècies de Dani i Maig per València són poc creíbles. El final de l'obra l'intueix tothom excepte el protagonista, i això és molt incòmode per al lector.

El narrador és el mateix Dani, el xaval. Em sembla que s'abusa massa del llenguatge barroer, que l'autor està sempre damunt la fina frontera que separa allò que és natural, del que és vulgar, i massa vegades la creua.

Hi ha coses molt bones en l'obra, com ara algunes reflexions que fa Dani quan està desesperat. Algunes comparacions i reccions naïfs demostren l'ofici i l'enginy de l'autor.

En fi, només puc recomanar aquesta novel·la a aquelles persones a qui no molesti llegir una paraulota cada tres paraules. Que no es pensi ningú que Alícia és una puritana, no. Ans al contrari. El que passa és que moltes vegades, aquests batalls sobren i embruten "l'elegància" de que es parla a la contracoberta.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS