llegit

 El professor, Frank McCourt. Bromera, l'Eclèctica. Març 2006. 316 pàgines.

Feia uns mesos que tenia  el llibre damunt la tauleta nit. No gosava llegir-lo. Ja sé que potser és una tonteria, però m'ho vaig passar tan bé llegint Las cenizas de Angela i Lo es, així, en castellà, que tenia por que El professor em decebés. No ha estat així.

 La novel·la és deliciosa. Sembla que no està escrita. Vull dir que quan la tenc davant no llegesc, sinó que em sembla que algú me la conta. És com si m'hagués colat a una de les classes del professor McCourt i ell m'estés contant la seua història.

A pesar que conta coses que ja sabíem a través de les dues anteriors novel·les, no es fa pesat. El McCourt de   Las cenizas  i Lo es ja no és jove, però encara té els records molt frescos. El Mc Court professor ja està de tornada de tot. Ja ha passat una partida d'anys a les aules dels pitjors instituts de Nova York i és capaç d'explicar la seua vida com si fos la de l'altra.

La prosa és molt senzilla  i per això és preciosa i acurada. La ironia fina que McCourt  ja destil·lava a les altres dues novel·les, aquí té un protagonisme molt especial. intent trobar-li defectes, però no m'és possible.

Ja ho vaig dir amb El mar de Banille, aquests de Bromera l'estan encertant últimament tot incloent a la col·lecció estrella de la casa obres d'autors de solvència contrastada.  Tal vegada m'arrisc massa si dic que aquesta novel·la és una de les obres de la dècada. L'haurien de llegir tots els adol·lescents d'aquest país. Tal vegada també hauria de ser el llibre de capçalera de molts professors idirectors d'institut. I els pares de les feres ferotges que es veu que avui en dia poblen les aules.

Llegiu-la.