Administrar

QUI VAM SER, Lolita Bosch

alícia | 26 Octubre, 2006 15:40

Qui vam ser. Lolita Bosch. Empúries Narrativa. Setembre 2006. 94 pàgines. 11,30 €

Aaaaah!

Lolita Bosch va ser ahir a la ciutat on viu Alícia.  Alícia, amb molta vergonya,  es va acostar  a Lolita Bosch per a demanar-li que li signés els llibres.

Avui,  Alícia ha llegit "Qui vam ser", el darrer experiment de Lolita. Diu que és autobiogràfic. Torna a jugar amb les paraules i amb l'estil.  Hi ha fotografies, poemes d'altres autors, cites. Hi ha una ciutat que domina per damunt de tot, que és la Ciutat de Mèxic. Lolita viu a Barcelona, però fa l'efecte que  Ciutat de Mèxic viu dins de Lolita. "Qui vam ser" no és un diari, però s'hi assembla. No és una carta d'amor, però ho podria ser.

Es pregunta Lolita si és cursi parlar d'amor. Segons com, sí que ho és. Com ho fa ella, no. És la història d'una pèrdua. Teòricament escrita amb la distància dels anys,  però encara amb les ferides tendres. Per això és tan hermosa la història que conta. 

"Qui vam ser" és una novel·la breu que es fa curta, però no és una novel·la petita.  

Després d'uns mesos de lectura obligada de textos que no es poden comentar ni recomanar, Alícia torna a "llegit" i us recomana aquesta peça que val la pena assaborir, comentar, recomanar.

Comentaris

  1. carla
    el llibre M

    1PERQUE CREUSQUE LA NOVELA ES TAN CRUEL
    2PERUQE CREU QUE M no comparteix las eva angoixa amb ningu

    carla | 31/05/2010, 18:05
  2. Toni
    Fet

    Comentari llest, després d'un any i mig del teu... Però potser és també aquesta, la gràcia dels blocs: mantenir viu un llibre uns anys després de la seva publicació.

    Estarem (els meus companys de bloc i jo) alerta de les teves novetats.

    Salut!

    Toni | 07/04/2008, 09:00
  3. alícia
    gràcies

    roni, estaré encantada que m'enllacis al teu blog.
    gràcies.
    alícia

    alícia | 04/04/2008, 15:58
  4. Toni
    Qui vam ser

    Coincidim en què és una bona descoberta. Un llibre curt i emotiu. Si d'una relació ha de quedar un llibre així, no ha estat absurda, o almenys això em fa pensar el llibre de la Lolita.

    Volia comentar-lo al bloc "llibres i més llibres" aquest cap de setmana, suposo que no us farà res que faci un enllàs al vostre comentari. Per si no el coneixeu, us deixo aquí l'enllàs del bloc.

    Salut!

    Toni | 04/04/2008, 15:46
  5. el vei de dalt
    Qui vam ser i no vam arriabr a entendre

    Hola Alicia, acabo de descobrir el teu bloc i me l'apunto. Jo també vaig deixar-hi un comentari al meu sobre aquets llibre que, em sap greu, no era tan favorable com el teu. Amb tot, hauré de llegir més coses de la Bosch per tenir més criteri. Salut i felicitats!

    el vei de dalt | 26/11/2006, 20:41
  6. enveubaixa
    Re: QUI VAM SER, Lolita Bosch

    M'apunte la recomanació. Tenia pensat de llegir-lo. En el seu dia ja em va captivar "Elisa Kiseljak".

    Per cert, benvinguda de nou, se't trobava a faltar.

    enveubaixa | 05/11/2006, 18:02
  7. SU
    Aprofitant l'avinentesa

    Hola Alícia!

    Vaig llegir "Elisa Kiseljak" fa poc i realment em vaig quedar flipant, o sigui que seguiré els teus consells i miraré d'assaborir "Qui vam ser" de seguida que pugui.

    També et comento que ahir vaig fer la sessió d'Auster al Club de Lectura, i que va ser molt interessant i enriquidor. M'ho vaig passar de conya!

    Gràcies, una vegada més, per la teva col·laboració!

    SU | 03/11/2006, 17:19
  8. alícia
    Elisa Kiseljak

    Gràcies, Pep, per la recomanació. Ja el vaig llegir fa uns mesos, i també Tres historias europeas, que l'inclou, estan comentats a aquest bloc. la pega és que no sé fer enllaços (ves per on). és per això que m'he llançat sobre aquest "Qui vam ser"

    alícia | 27/10/2006, 05:36
  9. pep
    Re: QUI VAM SER, Lolita Bosch

    Et recomano "Elisa Kiseljak" és un llibre difícil d’explicar, realment s’ha de llegir per sentir tota la força narrativa que hi ha dins el relat, principalment en el tros on la protagonista relata l’explosió interior produïda per el record d’un fet tràgic de la seva infància. L’autora juga amb la capacitat que tenim els humans d’oblidar o reprimir interiorment aquelles coses que ens fan mal però com aquestes es queden dins nostre i en qualsevol moment poden sortir amb uns afectes devastadors.

    pep | 27/10/2006, 05:08
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS