Administrar

CRÒNIQUES D'UN MIG ESTIU, Maria Antònia Oliver

alícia | 14 Agost, 2006 09:27

Cròniques d'un mig estiu, Maria Antònia Oliver. Club editor. El club dels novel·listes. Abril, 2006. 186 pàgines. 16€

És una festa que El Club editor hagi reeditat aquesta història escrita per una debutant Maria Antònia Oliver l’any 1969. L’autora, que només tenia 23 anys quan la va enviar als Premis Palma, l’ha revisada ara i n’ha coregit algunes coses, però no li ha llevat res del que la feien genuïna.

"Cròniques d’un mig estiu" és un relat en primera persona fet per un al.lotell de poc més de deu anys criat a la Mallorca més profunda i rural, i a qui son pare “lloga” per a fer de botones a un hotel de la platja a Ciutat. El context és de sobres conegut. L’explosió del turisme a l’illa de Mallorca durant els anys 60. L’obra conta, per tant, el viatge iniciàtic d’aquest fillet que des de l’ascensor de l’hotel de luxe i carregant maletes que pesen més que ell descobreix el món: la mar, els estrangers, l’amistat, el sexe, les relacions laborals, els desficaciats negocis on tot valia per tal d’omplir les habitacions de l’hotel. Riu i plora. I pinta i se’namora. I es fa preguntres, I renega i torna a plorar.

El que m’ha fascinat d’aquesta mena de dietari és que des de la primera pàgina l’autora aconsegueix que el lector estigui llegint el que ha escrit el menut. Maria Antònia Oliver desapareix completament. Tot és tendresa en aquesta novel•la. Hi ha, no obstant, un puntet àcid en la relació del fillet, que és orfe de mare, amb son pare. Més amunt hem posat voluntàriament l’expressió “son pare lloga el xaval” . I és que les coses són així. A les illes es deia així. Textualment, els pares llogaven els seus fills per a treballar pràcticament com a exclaus a les feines del camp, com a criades les filletes, o com a cambrers els fillets, i eren els pares els encarregats de cobrar el sou, en aquest cas, el “lloguer”.

D’altra banda, "Cròniques d’un mig estiu" és un exemple magistral de com la varietat mallorquina del català pot esdevenir llengua literària si està al servei d’una bona història. El relat està tot escrit en salat, i a més, Oliver utilitza expressions locals que contribueixen a donar-li el sabor d’allò autèntic. Però alerta, res a veure amb el costumisme, amb l’ensaïmada o amb les corregudes de toros de què es parla en el llibre. El lector que s’enfronti a aquest text ho ha de fer amb els ulls de la curiositat. Crònica d’un mig estiu és, a banda d’una novel•la deliciosa, un testimoni de com el sector turístic va començar a caminar a la Mallorca dels anys 60. El recomàn obertament.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS