Administrar

EN EL CAMINO, Jack Kerouac

alcia | 11 Juny, 2006 09:41

En el camino, Jack Kerouac. Compactos Anagrama. Novembre, 2005. Vintena edició. 364 pàgines. 8,50 €

Vaig comentar a un post anterior que estava llegint aquesta novel·la que des de fa anys es considerada de culte, necessària per a conèixer i comprendre els inicis de la cultura i la generació beat. La vaig cercar en català a diverses llibreries de la ciutat i no vaig tenir sort. Finalment em vaig envestir amb el llibre a una d'aquestes botigues d'aeroport que em fan tanta ràbia però que no puc evitar entrar a xoroiar abans d'agafar un avió. Ho vaig interpretar com una metàfora: en Sal Paradise es passa tota la història viatjant per caretera, jo estava a punt d'agafar un vol domèstic, d'aquests que sembla més propi de Memòries d'Àfrica per la petitesa dels avions i l'estretor de l'habitacle en que ens hem d'encabir una seixantena de persones.

La vaig agafar amb gust. M'agraden les novel·les que comencen amb una bona frase. "Conocí a Dean poco después que mi mujer y yo nos separásemos". A mi em sembla bona, em convida a llegir. Una de les coses que més m'ha cridat l'atenció és que a pesar que està escrita a finals dels anys cinquanta del segle vint, manté una certa modernitat en el llenguatge. De fet, alguna de les expressions que Kerouac utilitza han quedat fixades en la parla popular de diverses generacions de joves.

Pel que fa a la història que conta, ja és molt conegut el viatge iniciàtic de Sal Paradise creuant els Estats Units, visitant ciutats com Nova Orleans, San Francisco, Xicago. Sortint i tornant a Nova York. La filosofia barata la deix de banda perquè em fa vessa dir que el Sal que torna a casa no és el mateix que va sortir amb unes espardenyes una nit que plovia molt. Ja se sap que això del camí, ja sigui el que es fa per creuar un continent, per anar a Santiago, o per seguir Escrivà de Balaguer, serveix per a purificar, per a perfeccionar i, a vegades, per a capgirar cervells.

En alguns moments se m'ha fet pesat, tal vegada l'he llegit fora de temps i fora d'edat. Amb tot, no em penedesc d'haver-lo atacat. Era un deute que tenia pendent, i l'he complit. Tal vegada com aquest deure de fer el camí?. No ho sé, però a vegades pens que és ben absurd que una activitat que faig per plaer com és llegir, la prostituesqui amb obligacions, amb autoimposicions de lectures que no faria de manera espontània.

Comentaris

  1. Clara
    impossible

    D'aquest llibre Truman Capote va dir: no s literatura, s mecanografia. El vaig deixar. A en Gerard Quintana, de Sopa de Cabra, en canvi, li agrada molt, i sempre que parla en pblic de llibres en parla.

    Clara | 09/11/2006, 10:26
  2. Toni
    no hi ha manera
    per a mi s un daquells llibres impossibles, dues vegades he intentat llegir-lo i les dues he acabat per deixar-lo en el mateix punt, el trob avorrit.
    Toni | 14/06/2006, 04:34
  3. maria
    hola
    m'ha agradat molt
    maria | 12/06/2006, 10:00
Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS