llegit

El vaig conèixer l'any passat. Tenim amics comuns. Ahir va morir. El millor que tenen els poetes és que quan es moren encara són amb nosaltres. Quan mor un poeta, la seua veu continua viva. Manel hi serà sempre.

Aquest poema que reproduesc aquí es titula TRANSCURS, el va publicar l'any 1988 dins el "Quadern d'estances".

....

Recorda sempre que un dia t'és atorgat sols una vegada

i en el camí desconegut de la nit

no existeix pietat per aquell que dubta.

Més tard serà tard

i ara ja és tard, i a nosaltres

sols ens queda allò que el temps no ha consumit,

aquest lent i silenciós vestigi que allò no viscut deixa

en la pell arbrada i ferida dels mots.

El temps

ja no es detindra. Prompte serà demà

i a nosaltres encara ens resta el present per viure.

Ja és hora de conèixer

quin és l'humil espai d'història que ens pertoca

i quina l'íntima actitud per dignificar-lo.

Recorda i camina,

després de les paraules ja poca cosa et queda

i sols és aquest transcurs càlid de les aigües

el que t'atorga el destí per viure'l a dins les venes,

el que t'ofereix la història per fer més noble l'existència.