llegit

M'ha agradat que li hagin donat el Príncep d'Astúries a Paul Auster. M'ha agradat sebre que és a Portugal fent una pel·lícula. Havia posat "rodant", però m'ha semblat una paraula lletja. No sé quan es lliuren els premis, em sembla que el mes d'octubre en aquella cerimònia de color blau. El veurem per aquí, farà entrevistes. Bé. Paul Auster. Hi ha algun lector esporàdic d'aquests apunts que es manifesta obertament austerià. L'enhorabona per a tots nosaltres.

Bé també per Jordi Llavina, que va fent lectors de poesia amb La corda del gronxador, un poemari del qual vaig parlar, i que he tornar a rellegir de la manera que ho faig sempre amb la poesia: pessigant d'aquí i d'allà. Ara un vers, ara un poema sencer. I m'ha passat una cosa horrorosa: es veu que som malcriada de mena, i m'han vingut unes ganes grans de tallar la corda del gronxador perquè qui s'hi està caigui a terra. No us ha passat mai això? Ser a un parc i desitjar-ho?

A València, que són molt atrevists, vendran llibres en català amb els diaris! No em digueu que no és ser atrevits això? Llibrets petits, d'estiu, d'autors valencians que han escrit un relat breu expressament per a la campanya de lectura en valencià que promociona Bromera. Els diaris Levante i El Mundo, un de progre i un de dretes, diuen, els vendran al preu simbòlic d'un euro. Per a majors i per a fillets. Esper que funcioni.

Tenc dos llibres entre mans: La revisió i reedició de les "Cròniques d'un mig estiu" de Maria Antònia Oliver, i "En el camino" de Jack Kerouac. El primer el vaig llegir quan era molt joveneta, i ara em fa il·lusió retrobar-m'hi. El segon és mític i antic. Tant, que em semblava imperdonable no haver-lo llegit. Encara que em sembla que no hi ha res imperdonable, i que s'ha de llegir només allò que ve de gust.

Ja us diré coses.