llegit

La corda del gronxador, Jordi Llavina. Editorial Moll. Abril, 2006. 120 pàgines.

Amb aquest poemari, Jordi Llavina ha guanyat el premi Ciutat de Palma Joan Alcover 2005. Llavina fa de periodista, de crític. Ha fet ràdio, fa televisió i escriu als diaris, i fa novel"les.

M'ha agradat. En sé poc, de comentar poesia, m'agra més llegir-la. Què puc dir més que he anat passant les pàgines una a una, i que m'he trobat amb sorpreses? Relats curtets, en vers lliure, en prosa, en forma d'haikús. No sé si és urbana o rural, però és d'avui. M'ha fet l'efecte que la ploma de l'escriptor és el seu ull, o que l'ull s'ha fet lletra. I parla d'amor i de sentiments, però també del que passa als carrers i al món.

Llavina desplega diversos estils a aquest primer recull de poemes. Estils i imatges. Per mi, les més destacables són les proses. Els poemes en prosa, que toquen tant de peus a terra. De Les Móres: " La noia, com un déu terrible, els esclafava amb la mà estreta com un trencanous: el so que feien s'avenien amb l'eixutesa de l'agost, amb l'olor de la pols, de les pedres dels camins&.."

La introducció de Sam Abrams complementa molt bé aquest recull de poemes i ajuda a descobrir més aspectes de l'obra i de l'autor.