llegit

El dia de l'ós, Joan-Lluís Lluís. La Magrana, 2004. 107 pàgines. 13¬

Començ el comentari a tomba oberta: M'ha encantat. Continui amb un tòpic que no cal, però que no evit: És una novel.la curta, però no és una obra menor.

El dia de l'ós explica fets estranys i embolica el lector en històries increíbles però versemblants. Fa mal des de les primeres pàgines, des que una jove que viu a Barcelona sap per un fax que sa mare s'ha penjat de la viga més alta del mas a Prats de Molló. El fax fa mal. I també el viatge de la jove cap al poble d'on va ser expulsada fa uns anys.

És un poble on manen els fantasmes de passat. Ella té clar que no s'hi pot quedar, però l'imant és massa fort. Plora i pateix, però mai troba el dia d'anar-se'n d'allà. Les olors, les sensacions desagradables l'emborratxen, la claven al terra que xafa per primera vegada des de fa vuit anys. Tot li fa mal, però...

Recoman obertament la lectura d'aquesta novel.la. Ja sé que no és una novetat, i que ha rebut premis i reconeixements, però per circumstàncies insondables, el llibret havia quedat baix de tot de la pila de llibres de lectura obligatòria que tenc a casa.

També he gaudit amb el llenguatge. Algunes expressions del Català que es parla a la Catalunya Nord, i que a aquells que som de les perifèries ens agrada de constatar.

nota: el mateix dia que Alícia penjava el comentari sobre "Sueño profundo", Villatoro li dedicava el programa. Em va encantar conèixer la traductora, i vaig estar d'acord amb la majoria de comentaris que s'hi van fer. Ja he començat Kitchen, i esper penjar-ne el comentari molt prest.