Administrar

BOGERIES DE BROOKLYN, Paul Auster

alícia | 28 Març, 2006 16:21

Bogeries de Brooklyn, Paul Auster. Edicions 62. 2006. 313 pàgines. 18¬

Poques vegades m'ha passat de canviar d'opinió sobre una obra després de llegir-ne una crítica. Aquesta vegada ha estat així, i ho consider una llàstima. La vaig agafar amb molt d'interès, la darrera novel.la de Paul Auster, i les primeres pàgines em van enganxar. Ja se sap que Auster és un mestre per escriure primeres línies de novel"les. On s'ensenya això? Em declar enamorada de l'obra d'aquest autor nordamericà. Vaig llegir tardanament la Trilogia de Nova York i em va enlluernar; i em vaig deixar endur, amb els ulls tancats, per La nit de l'oracle. També m'agrada llegir les entrevistes que concedeix, i que últimament han sovintejat, encara que no sempre estic d'acord amb la manera d'expressar el seu pensament polític.

Després de fer totes aquestes consideracions, he de dir que no m'en penedesc d'haver llegit les Bogeries de Brooklyn, encara que alguns passatges els he trobat suats, agafats pels pèls, o senzilles preses de pèl al lector. A vegades, als lectors ja ens va bé que els autors ens intentin prendre el número. Ens va bé, sempre que siguem capaços de donar-nos ens compte i de riure plegats: ell i nosaltres.

És per això que estic d'acord amb la majoria de crítiques que he llegit sobre aquesta novel"la. La qüestió política, l'expressió de la seua militància contra l'administració Bush, hi sobra. Com hi sobren algunes casualitats de les que tant li agraden a Auster, però que aquesta vegada no li han sortit tan rodones. Em sembla que alguna vegada ja he dit que no em solen agradar els finals feliços, les novel.les on tot se soluciona en el darrer capítol. Aquí hi sobra mel i hi falta fel. De totes maneres, em sembla que Bogeries de Brooklyn té moments de brillantor extraordinaris, i estan construits amb la mestria de qui sap que el llenguatge és una eina, i que té unes regles d'or que Auster no es salta.

Bogeries de Brooklyn no m'ha agradat tant com els altres títols d'Auster, però no l'amagaré a la prestatgeria ni la cremaré.

narrativa, auster | Següent | Anterior | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Comentaris

  1.  
    Prenc nota
    Em sembla que tots els paulausterians tenim un problema: demanem la lluna amb cada nova novel·la de l'autor. Això és lícit i comprensible, ja que Paul Auster ens ha donat moments de joia incomparables, i volem repetir. Jo encara tinc la lectura pendent a la tauleta de nit, ben a la vora. Em recree esperant elmoment que obriré les pàgines i la llegiré. Mentrestant, llig algunes pàgines soltes, pique d'ací i d'allà... No sé si em decebrà tant com em va decebre "La quarta mà" d'Irving, a qui fins aleshores tenia també mitificat. Siga com siga, prenc nota del que dius. I, al remat, sempre em quedarà aquest plaer literari previ, que poquíssims autors són capaços de motivar en mi.
    Tirant al cap | 21/05/2006, 17:28
  2.  
    tot començant la novel·la
    Estic llegint aquestos dies de santa setmana la novel·la i porte ara com ara 70 fulles. Tom, Nathan i Harry se m'acaben de presentar i m'han enganxat, una altra vegada. Anteriorment havia llegit el Palau de la Lluna i Leviatan. Sense tenir massa idea, el que em sorprén es la capacitat per cridar l'atenció del lector i enganxar-lo per continuar, per descobrir com acaba tot allò, amb més força del que es habitual en altres autors que freqüente. A la realitat nordamericana podem trobar individus pròxims als personatges de l'Auster? I entre nosaltres? Aqueixa capacitat per encreuar personatges. Aqueix donar sentit a existències em sembla una de les tasques a les que tot narrador deu d'enfrontar-se tard o d'hora ... Si triem Auster, crec, després de conéixer-lo, és perquè es tracta d'un mestre o alguna cosa semblant. Calle. Bons llibres, bons moments literaris.
    alexandre | 14/04/2006, 22:33
  3.  
    taller
    A Paul Auster li està passant que li sobra prosa de laboratori i li manca prosa d'experiència. Hauria de deixar el confort dels coixins, agafar la motxila i tornar a observar el món, com tan bé havia fet en L'Art De La Fam.../...
    mikel | 02/04/2006, 15:17
Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS