Administrar

A CONTRA TEMPS I EL SOMRIURE DE L'ATZAR. Feliu Formosa.

alcia | 16 Febrer, 2006 15:38

A contratemps, diaris. Feliu Formosa. Perifèric edicions, 2005. 182 pàgines.

El somriure de l'atzar, diaris II. Feliu Formosa. Perifèric edicions, 2005. 149 pàgines.

Els diaris, els dietaris. Els precursors, diuen, d’aquest invent dels blocs a la xarxa. No compartesc del tot aquesta teoria, perquè encara hi ha una certa distància qualitativa i temporal entre el que es publica a internet, i el que s’edita en paper. D’una banda per tot el que de reescriptura representa el procés de l’edició. I de l’altra, per la falta d’inmediatesa dels textos. Els diaris de Feliu Formosa que Perifèric ha publicat l’any 2005 comencen deu anys abans, el 1995, i acaben el 2001.

En tot cas, aquest no és el tema d’avui. Ni tan sols els diaris de Feliu Formosa són el tema. A mi m’han agradat. Són textos senzills i treballats que ajuden a conèixer el jo no íntim de qui, segons Xulio Ricardo Trigo, és “un dels pocs autors contemporanis vertaderament imprescindibles”. De tant en tant està bé llegir dietaris I aquests dos apleguets son més que recomanables. No sé si interessa a algú, però a més a més, venen precedits per alguns dels premis de més prestigi que es donen al micro univers de les lletres catalanes.

Tanta introducció m’està desviant del que volia comentar al principi. Arran dels diaris de Feliu Formosa, volia parlar de Perifèric Edicions. El nom està molt ben trobat, sempre que es tracti només d’una definició, i no d’una vocació. Es tracta d’una editorial jove, que en poc temps s’ha sabut “fer un nom”. Ha elegit bé els títols i ha sabut combinar amb saviesa el lloc de procedència dels autors.

El que més em crida l’atenció de Perifèric és la persona que hi ha darrere. Es tracta de Josep Ramón Lluch, un periodista que ha donat un parell de voltes, i que és difícil d’ubicar. A finals dels anys 80 Lluch dirigia el setmanari El Temps. A principis dels 90 va ser cap de programes de Ràdio 9, l’emissora autonòmica valenciana. D’allà va saltar a la televisió amb un programa que va encendre la flama del que ara es coneix com telefem. Es deia Parle vostè, calle vostè, i va descobrir personatges com el Pare Apel.les, Bienvenida Pérez o Juan Ariansens… (¡!) Va crear una productora que ha fet programes, potser encara fa programes d’aquests de testimonis a TVE, i a quasi totes les privades. I ara, tal vegada per a netejar la consciència, des de Catarroja posa en marxa un segell editorial que publica Feliu Formosa, Ramon Guillem, Manel Garcia Grau ,Vicenç Llorca, o Josep Maria Sala-Valldaura, entre altres.

Benvinguda sia.

Ah, i els més curiosos, mireu la solapa de la contracoberta de El somriure de l’atzar, i trobeu l’errada.

Comentaris

  1. Perifric Edicions
    Re: A CONTRA TEMPS I EL SOMRIURE DE L'ATZAR. Feliu Formosa.

    Des de Perifric Edicions us animem a participar al nostre bloc (perifericedicions.blogspot.com) on trobareu informaci sobre aquest llibre i molt ms!

    Perifric Edicions | 17/02/2009, 12:26
  2. Biel Barnils i Carrera
    Dietaris
    Sn un gran aficionat als dietaris, la cuina de l'escriptura, diuen. No he llegit aquest llibre de Feliu Formosa. S que vaig llegir el primer volum i em va agradar molt. Aviat llegir aquest segon. Bona tria.
    Biel Barnils i Carrera | 17/02/2006, 18:56
  3. vicen de son caragol
    Immediatesa
    No s, no s... A que dius dels blogs en internet i dels dietaris en paper (n'hi hauria per fer una teoria), bensenes, l'escriptura digital per all de ser cosa immediata, sense gaire revisions d'estil i post refregits, potser tindria l'estigma gravada de la imperfecci que s all que realment queda en la literatura d'observaci. Nos, nos.
    vicen de son caragol | 16/02/2006, 17:15
Afegeix un comentari
ATENCI: no es permet escriure http als comentaris.
Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS