llegit

Fácil de matar, Maruja Torres. Planeta. Abril, 2011. 254 pàgines. 19,50€

M'agrada la Maruja Torres periodista i la Maruja Torres novel·lista, excepte quan guanya el Premi Nadal. Esperadme en el cielo em sembla la menys bona de totes les seues obres. Crec que m'agrada la novel·la negra, la d'investigadors estrafolaris. I m'agrada Fácil de matar.

Maruja Torres torna a Beirut per a crear un personatge fet a la seua mida: una reportera de guerra retirada que es queda a viure a la capital del Líban. L'ha batejada amb el nom horrorós de Diana Dial. I és clar, hi ha un parell d'assassinats i la reportera que fa de detectiu els resol. Clar. Però el millor de la novel·la és la xispa que desprèn, l'efervescència de tot el relat. L'esforç per contextualitzar el conflicte permanent en que viuen els libanesos, en guerra contra tots i contra sí mateixos... el país que Maruja Torres estima.

Aquesta aproximació de Maruja Torres a la novel·la negra té una cosa molt positiva, i és que el personatge ja està creat. La investigadora ja té vida i és d'esperar que s'hagi d'enfrontar a misteris nous, potser a Luxor, on ha anat a passar una temporada, o a Barcelona, on sembla que vol tornar.Molt recomanable. És un llibre ideal per a passar un capvespre entretingudíssim.