Administrar

LA MORT DE MIQUEL BAU, Abel Cutillas

alcia | 20 Octubre, 2009 09:03

La mort de Miquel Bau, Abel Cutillas. Editorial Fonoll. Maig de 2009. 123 pgines.

El vaig agafar amb molta curiositat. No record on vaig escoltar que en parlaven, no gaire b, per cert, per em va entrar un gran inters per llegir aquesta novella. B, no s si s una novella. O s. A algun lloc he llegit que el que fa Cutillas s anar ms enll, depassar de la novella tradicional i reinventar el gnere per barrejar fets reals amb fets imaginaris.... B, per mi, el resultat s un constructe infumable. Absolutament decebedor. Els lectors descobriran poques coses noves sobre Miquel Bau. En tot cas, sabran que lautor i leditor de lobra, Jordi Quer, eren els nics que coneixien Bau abans de la seua mort, i que del seu trasps el que ms els va trasbalsar va ser la notorietat que el poeta va adquirir. Em sembla que culpen TV3 de convertir-lo en una patum post-mortem.

Em sembla que el problema de no sebre encaixar aquest text s noms meu. No entenc el sentit de lhumor que sembla que amara tot el llibre. No entenc, per exemple que sigui necessari escriure frases com aquesta de la pgina 52. El Jordi Quer em va explicar una conyeta de lArmand Obiols sobre Josep Pla. LArmand Obiols, el de la Colla de Sabadell, el que sodomitzava la Rodoreda.

B, em sembla que queda clar que no el recoman, aquest llibre. Em sap greu.

UN LLAC EN FLAMES, Hilari de Cara

alcia | 17 Setembre, 2009 13:39

Un llac en flames, Hilari de Cara. Quaderns Crema. Mar de 2009. 249 pgines.

Fa prop dun mes que he acabat de llegir-assaborir aquesta novella i encara no havia gosat escriuren el comentari. El llibre mha agradat tant, mho he passat tan b llegint-lo que no s per on comenar a contar les meues sensacions. De fet, he escrit i reescrit diversos posts i com que cap mha agradat com quedava els he anat tirant a la paperera. I s que encara ara em sent incapa descriure alguna cosa coherent sobre la novella. Tampoc no he fet el que faig habitualment quan acab un llibre que s collocar-lo curosament a la biblioteca per ordre alfabtic. El llibre encara ronda per casa. No s com ni com no, mapareix als llocs ms inversemblants del pis, igual que de tant en tant em venen al cap algunes histries o imatges de la novella. s com si aquesta obra em cerqus. Com si jo hagus estat esperant aquesta novella. Com si encara hagussim de retre comptes.

Retrata una generaci, diuen. Exerceix la crueltat i la benevolncia amb els seus personatges, afirmen. Exhibeix una collecci de joguetes rompudes, descriuen. S. Tot aix i ms. Molt ms.

Hilari de Cara s traductor, poeta i assagista, per aquesta s la primera novella que publica. Afortunadament podem estar tranquils perqu noms s la primera part duna trilogia. Esper amb candeletes el prxim lliurament.

No s per qu, per Un llac en flames mha recordat la magnfica Romanticismo, de Manuel Longares. No ho far ms llarg. Recoman obertament la lectura daquesta obra.

Ps. Deman disculpes per la lleugeresa, poca precisi i escassa profunditat daquesta ressenya. Lhe escrita perqu he de fer-ho, per en aquest cas, si que ben b puc dir feliment que la lectura dUn llac en flames mha deixat sense paraules.

MALAS ARTES, Donna Leon

alcia | 07 Agost, 2009 09:25

Malas Artes, Donna Leon. Seix Barral Biblioteca Fromentor. Tercera edici, gener de 2004. 333 pgines.

Feia mesos que tenia aquesta novella al prestatge daquelles que esperen el seu moment per ser llegides. Amb larribada de la calor vaig trobar que era el moment adequat per a agafar-la i, ai... Record haver llegit fa uns anys una altra histria de Leon protagonitzada pel comissari Bruneti, i em sembla que em va agradar. No en record el ttol. Era un llibre deixat i vaig pensar que quan em tops amb una altra aventura de Bruneti el compraria.

La histria no t res de particular: una jove universitria s assassinada quan intenta rescabalar el nom dun pseudo avi seu condemnat sembla que injustament desprs de la segona guerra mundial. Bruneti coneixia aquesta jove perqu era alumna de la seua dona Paola. Al llarg duna srie de captols no gaire llargs, Donna Leon fa avanar la histria i la investigaci. Cap a la meitat exacta del llibre per a mi ha perdut tot linters sebre qui sha carregat lestudiant, i fins i tot, per qu ho ha fet. A partir daquest moment he desconnectat de la investigaci i mhe centrat en una altra lectura de la novella. Mhan agradat les relacions entre el comissari i la seua dona i el seu sogre. Les relacions del comissari amb la resta de membres de la questura. Fins i tot, he pres nota dalgunes receptes de la cuina veneciana (res comparable amb el nostre Carvalho perqu aqu qui cuina s Paola, la dona del comissari i ell es limita a assaborir els plats i bener-los.) Mhan interessat les descripcions i alguns aspectes de la vida quotidiana de Vencia vista per un veneci que mai seran copsats igual per nosaltres, els turistes. Per del cas me nhe oblidat del tot. Tal vegada aix s el que pretn lautora, no ho s, per tractant-se duna novella policaca...

En definitiva, es tracta duna obra entretinguda que no em sap greu haver llegit i que puc recomanar sense problemes, encara que, si havia de fer cas a totes les cites de crtiques que han sortit a la contraportada, nesperava ms.

MILLENIUM, Stieg Larsson

alcia | 31 Juliol, 2009 09:57

Aquest ser un apunt completament irregular. Lencapalament s diferent i a ms, intentar comentar la lectura de tres llibres i no dun com faig habitualment. No ser gens original i des del principi, des de la tercera lnia dir que mho he passat molt b llegint aquestes tres novelles. Com que el volum de pgines llegides s tan gran, em sent incapa de fer una crtica raonada. Senzillament deixar constncia que la lectura dels tres llibres s divertida i amena. Amb tot, a mi em cost ms de vuitanta pgines enganxar-me al relat. Sem va fer pesadssima lexposici del vell Vanger al primer llibre. Em va semblar que lautor retardava massa la primera trobada entre en Mikael Blomkvist i na Lisbeth Salander, i detallets daquests que, observats en la distncia de les prop de les tres mil pgines tenen poca importncia.

El que ms mha interessat s el retrat que fa de la Sucia que nosaltres ens pensvem que era tan perfecta i tan nrdica. Al final la sordidesa i les clavegueres sn a tots els pasos del mn. Mhan agradat tamb les llions de periodisme que ens ha donat en Blomkvist. Sups que a alguns professionals del pas els ha fet molta enveja la manera en que es treballa a la revista Millenium, i a altres els ha fet molta vessa... Amb tot, pens que hi ha trampa: des del moment en que lautor s lliure i es pot anar inventant els testimonis i aconseguir que li confirmin una informaci o una dada per tres bandes que diuen que s el que sha de fer...

Mencanta el personatge de la Lisbeth. S, aix ja sha dit molt i sha escrit, ja ho s. Diuen que molta part de lxit de la novella s della i de la seua relaci amb el mn. Jo vull ser una hacker! Vull ser membre dun club exclusiu com el que formen ella i el Pesta i la seua colla! Vull poder llegir darrera la pantalleta de colors del meu ordinador! Vull sebre fer el que fa aquesta dona amb la informaci! Ah, i vull tenir la memria fotogrfica i el quoficient dintelligncia que li suposam. I encara em sembla que tamb voldria un pis de vint-i-una habitacions, no a Estocolm, i anar a Ikea i carregar un cami per moblar-ne noms quatre.

Hi ha unes quantes cosetes que no mhan agradat de la versi en catal. Em sembla que les traduccions, obra de persones diferents, estan fetes un poc amb presses i corregudes. No sc filloga, jo, per em sembla que hi ha alguns girs poc nostrats. I tamb he trobat un munt derrades tipogrfiques. Ja s que aix passa en les millors famlies, per em sembla que en aquesta ocasi, sobre tot al tercer volum, la correcci de proves tamb sha fet contra rellotge i nhan passades massa.

Amb tot, recoman la lectura si s que hi ha alguna persona al mn dentre els quinze i els noranta anys que encara no ho ha fet. s un tpic, per sn els llibres perfectes per als dies llargs de lestiu, quan no sha de matinar i la nit es pot allargar tant com ho va fer el pobre Stieg Larsson amb la seua obra.

I encara, un comentari amb mala bava escoltat a un aeroport entre dues viatgeres que sacabaven de conixer i van entaular una conversa perqu totes dues llegien la tercera part de Millenium: el millor de tot aix s el morbo que dna sebre que no llegirem res ms daquest paio.

NOVES CARTES A UN JOVE POETA, Joan Margarit

alcia | 16 Juny, 2009 09:15

Noves cartes a un jove poeta, Joan Margarit. Proa. Els llibres de lOssa Menor. Abril del 2009. 109 pgines. 15

A les pgines dites de cortesia daquest llibre hi ha una fotografia de Joan Margarit visitant la tomba de Rainer Maria Rilke a Rarogne, lany 1986. Al primer pargraf, Joan Margarit explica que va llegir per primera vegada les Cartes a un jove poeta quan tenia vint anys. Daix ja en fa uns quants. Ara, en plena maduresa, amb el bagatge duna obra slida i amb tots els pessics que li ha donat la vida, Margarit escriu unes Noves cartes a un jove poeta.

s un text esplndid. Una teoria de la poesia escrita des del punt de vista de qui lha practicada i la practica encara amb totes les conseqncies. Les cartes comencen amb una mena de confessi, de penediment, de sensaci de culpa que t el poeta sobre les presses per publicar que tenia quan era jove. I aquesta s la primera lli per als aspirants a poeta: El primer que li diria s que la pressa per publicar no sol dur a res ms que a penediments posteriors. I aix va tot el llibre. Tot s ple de frases que els poetes o aspirants haurien de gravar en pedra picada i posar-les al frontispici del seu estudi:

La poesia potser no s gran cosa, per la intemprie s ms dura sense versos.

La poesia no s una professi: en ella, els errors ni ensenyen ni enriqueixen ni aporten res. no conec cap gran poema que contingui una insensatesa.

La poesia no s que sigui lavantsala de la soledat, mateixa.

"Un poeta fa por per la veritat que busca i la soledat que porta

I podria continuar transcrivint frases subratllades al llibret. Amb tot, Les noves cartes a un nove poeta sn alguna cosa ms que un resum de frases formulades amb ms o menys veritat. s un llibre entretingut de llegir. s interessant per a tothom, tamb per aquells que no hem estat tocats ni pel do ni per la necessitat de viure en poesia.

Altres obres de Joan Margari comentades aqu, aqu i aqu.

TERMINAL B, Miquel Bezares

alcia | 15 Juny, 2009 22:38

Terminal B, Miquel Bezares. Editorial Moll, collecci Raixa. Febrer de 2009. 206 pgines.

Aquest s el primer llibre de Miquel Bezares que llegesc. Es tracta dun recull de contes, que, segons sembla, s lmbit on lautor es troba cmode. A tots hi ha, com a denominador com un aeroport o un mitj de transport aeri, i aix se suposa que ha de ser el nexe duni invisible de totes les histries. Lautor domina el llenguatge. El treballa amb una eficcia erudita. Sap escriure. Amb tot, la majoria de contes mhan deixat freda. s cert que com a lectora preferesc els finals oberts de les histries que em plantegen. Per final obert significa, per a mi, que tenc on triar. Al final de bona part dels contes daquest recull, no em quedava res on triar. No tenia cap cam per on tornar a casa o allunyar-me del lloc. Tal vegada era aix que cercava lautor. s possible. Per jo, com a lectora sempre esper algun regal, algun detall extra. Un gir inesperat a la penltima lnia, una frase capa dobrir un viarany estret i retorut. A Terminal B, aix no hi s. s tot molt ms pla. Fins i tot, en alguns moments, quan lautor posa el punt final a la histria, s quan sembla que comena. Amb tot, dentre la dotzena de relats, mha interessat el penltim, intitulat El colleccionista. Mha agradat el joc en dos o tres nivells de lectura. El metallenguatge. La novella dins la novela. Mha resultat enginys i sorprenent. Potser hauria dhaver estat el darrer de la srie.

Lovely, Antnia Vicens

alcia | 09 Juny, 2009 08:56

LOVELY, Antnia Vicens. Moll, abril de 2009. 78 pgines

Conta Antnia Vicens que aquest llibre se li va aparixer com en un somni, que un mat es va despertar amb la necessitat descriure el poemari. Li va sortir de carrereta, va explicar, encara que sha passat molt de temps refent-lo, reescrivint-lo, revivint-lo.

Magraden els llibres aix!

Lovely s un homenatge de lautora als seus pares. Un homenatge a com van afrontar els temps de privacions que els va tocar viure. s una radiografia dels mallorquins del preturisme. Lacci, si es pot dir aix, el temps potic, arrenca uns anys abans de 39 graus a lombra, la novella amb qu va guanyar el Sant Jordi lany 1967. Est estructurada en petits captols els ttols dels quals sn ben suggeridors: absncies, olors, colors, camins. Amb aquests conceptes ja es pot construir, ja es pot contar una vida. Antnia opta per fer-ho, com fa habitualment, sense estalviar cruesa al lector. La cruesa de la decadncia fsica, i la cruesa del mal moral i emocional que aix provoca en qui pateix aquests canvis, que, sempre sn cap a pitjor. No hi ha lloc per a la contemplaci ni per a la nostlgia. Els poemes sn tan bells que fa rbia dir que contenen un alt grau de denncia, per s aix. Contenen tamb emoci i respecte. Quasi reverncia cap als pares. Vicens no oblida mai que la seua comprensi li van permetre ser qui s, fer el que fa. El to de lhomenatge el dna, en aquest cas un poema dedicat a un objecte inanimat i tant banal com pot arribar a ser una llibreria. Un poema llarg, on agraeix a son pare lesfor, llibres a casa de pobres deia el pare. Una llibreria de caoba vermella que a poc a poc va anar omplint-se daquells objectes tan preuats que tant agradaven Antnia.

Recoman vivament la lectura daquest llibret. Petit i blanc, molt ben editat per Moll a la collecci La Balenguera.

Altres obres d'Antnia Vicens llegides aqu i aqu

LOS DISPAROS DEL CAZADOR, Rafael Chirbes

alcia | 26 Maig, 2009 20:14

Los disparos del cazador, RafaelChirbes. Compactos-Anagrama, 2003. 136 pgines. 5,90 euros.

Un altre relat commovedor de Rafael Chirbes. Un altre retrat d'home amb passat obscur al fons. L'obra est estructurada en captols curtets escrits en primera persona per un home triomfador, fet a s mateix que viu en solitari els ltims dies de la seua vida. Tal vegada ja est en temps de descompte i dedica les hores de l'insomni a escriure un quadern que finalment no sap ben b si el donar a llegir al seu fill, o no ho far. En tot cas, si ho fa ser un acte ms de rancnia. Los disparos del cazador s un amarg passar comptes. El problema s que qui ho conta, l'autor de la histria, s el perdedor.

A la novella surt sempre el paisatge del mediterrani, de la Marina, i hi surt, com no, Misent, el nom amb qu Rafael Chirbes ha batejat el seu univers a la vora de la mar. Hi ha tamb el fantasma devastat, l'especulador, el constructor, l'urbanisme. Hi ha cases meravellosament descrites. Cases molt grans, amb piscina i jard o obertes a la mar, per amb una capacitat d'opressi insospitades.

Ja em comena a fer vergonya recomanar obres de Rafael Chirbes perqu les consider imprescindibles.

AMB ULLS AMERICANS, Carme Riera

alcia | 21 Maig, 2009 16:43

Amb ulls americans, Carme Riera. Proa, 2009. 252 pàgines. 17,50€

Un altre divertiment de Carme Riera. Una novel·la escrita amb una gran professionalitat i eficàcia. L'obra d'una escriptora que coneix molt bé el seu ofici. No tenc cap dada per a afirmar-ho, però té tota la pinta de ser un encàrrec. M'ho he passat molt bé llegnt aquesta novel·la. Fins i tot, en algun moment no he pogut contenir una riallada en veu alta. El contingut és molt atractiu: la societat catalana vista per un jove americà que arriba a Barcelona tot esperant una beca per aprendre la llengua i la cultura. Les peripècies que conta són còmiques. Em sembla que la radiografia de la societat catalana del post pujolisme és molt encertat. En destaca els tòpics, és clar, d'això es tracta. Hi ha algunes càrregues de profunditat. Insinuacions de corrupcions i malversacions de cabals. Descripcions de funcionaris que utilitzen massa alegrement els fons públics. Hi ha diverses barcelones. Des de Pedralbes al barri xino. També el port olímpic i l'eixample rosa. Hi ha polítics amb noms i cognoms...  

Carme Riera disfressa l'obra de manuscrit trobat, de favor que li deu a un amic i se'n declara madrastra. Bé, un bon recurs. Així pot mantenir una distància suficient per no embrutar-se les mans ni ensumar massa la pudor de les corrupcions. Després de l'Estiu de l'anglès ens arriba aquesta altra obra "lleugera" de la Riera. Els seus lectors esperam una altra de les grans novel·les a que ens té acostumats.

La recoman obertament, sense embuts. Fa passar una bona estona.

 

LA BUENA LETRA, Rafael Chirbes

alcia | 17 Maig, 2009 19:01

La buena letra, Rafael Chirbes. Anagrama, Compactos, 2007. 156 pàgines. 6,50€

Com tots els de Rafael Ghirbes, La buena letra és un llibre dur. Dels que em solen agradar. Dels que escarrinxen. M'encanta com l'ha escrit, els capítols de poc més de dues pàgines són com píndoles d'arsènic. El to és d'una  confessió, però al mateix temps és un arreglar comptes amb el passat. És una manera d'empaquetar la història familiar, això que ara en diuen memòria històrica i carregar-la damunt l'esquena de la generació que ve.  Una mare ja molt major, que veu que arriben els seus últims dies, no vol morir sense contar-li al seu fill petit com van ser de durs els anys de la guerra. I sobre tot, els de la postguerra espanyola. Les misèries, les traïcions, els anys de la presó del marit i del cunyat. Com l'escassessa de tot per a tots va provocar canvis inexplicables en el comportament de les persones, en les seues relacions. El pitjor d'aquesta història és que dones com les que es confessen en podem trobar a cada carrer. Famílies dividides per la guerra encara que militessin en el mateix bàndol n'hi ha en cada barri.

El recoman molt, encara que només sigui per retre homenatge als nostres pares o als nostres avis, que van viure la guerra i el silenci llarguíssim que la va perllongar a les seues ànimes.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS