Administrar

EL MES MS CRUEL, Pilar Adn

alcia | 29 Juliol, 2010 09:53

El mes ms cruel, Pilar Adn. Impedimenta. Abril de 2010. 195 pgines. 17,90

Vaig comprar el llibre perqu, com ha he dit altres vegades, m'agraden els llibres d'Impedimenta. No coneixia Pilar Adn, per solc coincidir amb les crtiques que Maria Jos Obiol publica al Babelia, i a la contracoberta d'aaquest recull de contes hi ha una frase seua: "Pilar Adn escribe con una firmeza i una letra lrica que no suaviza sino que acentua la dureza de lo que narra". Pintava b.

El mes ms cruel s un recull de contes que es deixa llegir molt b. Crec que s un molt bon llibre de contes, encara que, com sempre sol passar, n'hi ha alguns que excelleixen i altres que em deixen ms aviat freda.

Com avanava obiol, l'autora, nascuda a Madrid l'any 1971, no estalvia dolor al lector, i aix m'agrada. Els relats que escriu contenen unes dosis molt altes de patiment. Propi o heretat. Patiment que ve donat per la soledat, per l'aband, per la incomunicaci. Llegint aquests contes em fa l'efecte que el mn ha deixat de ser rod per als protagonistes i gira amb tantes dificultats que els envia sense remei a tirar la tovallola. El desamor, els abusos, la prdua de la identitat sn els ingredients d'aquests relats. Pilar Adn s poetessa i acostuma a tancar cada conte amb un poema que t relaci, a vegades noms tangencial, amb la histria que acaba de narrar.

El mes ms cruel s una proposta que em sembla original, gens adotzenada i carregada de futur.

TIEMPO DE VIDA, Marcos Giralt Torrente

alcia | 09 Juliol, 2010 13:45

Tiempo de Vida, Marcos Giralt Torrente. Anagrama, Narrativas hispnicas. Maig de 2010. 200 pgines. 17.

Costa arrencar un comentari sobre aquest llibre quan fa just uns minutets que he acabat de llegir-ne la darrera pgina. Costa, com li va costar a l'autor comenar-ne l'escriptura desprs de la mort de son pare. no ho va fer. Va deixar que passs el temps, va deixar que passs el dol, i quan semblava que les ferides es comenaven a tancar, va atacar el text

Imagin que mai deu ser fcil escriure sobre la mort del pare. I encara ho s menys fer-ho quan el pare ha estat absent durant moltes temporades de la vida del fill, i quan el pare ha tingut una vida tan singular com va ser la del pintor Juan Giralt.

Es tracta d'un text bell que a vegades sembla escrit des de la rbia, des de la rancnia. A mesura que passen les pgines es va difuminant una sensaci inicial: es tracta d'un ajustament de comptes. Cru. Molt cru. Durssim. Hi ha moments durssims en que el fill fa una llista de retrets, en que el fill detalla les absncies del pare. Hi ha moments durssims quan descriu els ltims mesos de vida que va compartir amb ell. el fill confessa que esdev pare del seu pare. Ell no el vol abandonar. No el vol pagar amb la mateixa moneda.

Per mi s un llibre difcil d'escriure, i, segons com, difcil de llegir. A vegades, les intimitats que conta sn tan descarnades que em venen ganes de separar la mirada de la pgina... Amb tot, em sembla un bon text. Un llibre dignssim, la lectura del qual em permet recomanar des d'aqu.

VERD AIGUA, Marisa Madieri

alcia | 04 Juliol, 2010 07:50

Verd aigua, Marisa Madieri. Editorial Minscula, collecci microclimes. Febrer de 2010. 196 pgines. 14.

Vaig comprar aquest llibre desprs del bon sabor de boca que em va deixar L'illa, de Giani Stuparich, publicat per aquesta mateixa editorial. s clar que aix no era garantia de res, per tenc tendncia a deixar-me endur per aquests impulsos. Quan el fullejava a la llibreria vaig llegir trossets del postfaci escrit per Caludio Magris i vaig descobrir que Marisa Madieri era la dona de Magris.

s un llibre estrany i ple de fora. Estrany perqu s un dietari que enata el 24 de novembre del 1981 i l'acaba tres anys ms tard, el 27 de novembre del 1984. s un dietari on conta poques coses de les que fa, i de la seua vida privada (sabem per exemple que ja ha passat un cncer de pit, que t dos fills amb el Claudio, que s profundament cristiana, que milita en un collectiu antiavortista...). En canvi, utilitza el dietari per fer memria. La memria seua, la prpia, la de la seua famlia, per tamb, la memria de tot un poble. Els italians de Fiume, una ciutat que l'any 1947 va passar a mans de Crocia, dins l'Antiga Iugoslvia.. Un xode. Un fosc i miserable xode fet de renncies, llgrimes mal plorades, i privacions de tota mena. He de confessar que desconeixia aquest perode de la histria i que aquest relat de Madieri m'ha fet despertar la curiositat. s un tema universal, aquest. El de la gent que s despullada de la seua nacionalitat, del seu pas, dels seus drets. La gent que calla perqu li han llevat les ganes de protestar.,,

A Verd Aigua hi ha passatges hermosos, quasi sempre coincidint amb els episodis en qu l'autora parla de la seua mare. De l'amor de la seua mare cap a ella, de la capacitat de sacrifi davant una via dominant i egoista... El llibre est escrit amb molta senzillesa, com si l'autora encara fos la nena interna al collegi de monges, malalta, aplicada, amb ganes d'aprendre, amb els ulls esbatanats que viu com la major de les riqueses els caps de setmana passts al Lido amb els seus oncles... I aquesta senzillesa el fa dur, molt dur. A vegades sembla que la vida ha estat innecessriament cruel amb alguna gent, amb alguns pobles. El passat i el futur semblen no ser res quan no tens ptria ni terra ni diners.

Recoman amb fora la lectura reposada d'aquesta obra

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS