Administrar

EL PRIMER HOMBRE, Albert Camus

alcia | 31 Maig, 2010 10:12

El primer hombre, Albert Camus. Traducci dAurora Bernrdez. Anagrama, Coleccin Andanzas. Setena edici, febrer de 2003. 299 pgines. 15.

Quasi em fa vergonya comentar aqu aquest llibre. En primer lloc perqu a Espanya va arribar el 1994 i no lhe llegit fins ara. Per sobretot, perqu em sembla que no tenc cap possibilitat descriure res coherent sobre aquesta obra que ja dic per endavant que mha semblat magnfica. Lhe llegida en castell perqu mha resultat trobar la versi catalana a les llibreries de dues grans ciutats que he visitat recentment.

La histria daquesta novella de Camus ja s coneguda: Est inacabada perqu lautor lestava escrivint quan va morir en un accident de trnsit lany 1960. Entre les andrmines que van arreplegar de la ferralla del cotxe hi havia una cartera que contenia el manuscrit. En un primer moment sembla difcil de desxifrar perqu estava escrit amb una lletra molt petita, ple desborradures i prcticament sense puntuar. Anys ms tard, el 1993, la filla de Camus, Catherine, va decidir fer-ne una edici. Per a mi, aquesta s una de les grcies que t el llibre. Hi ha un parell de fascmils de les planes manuscrites. Shan hagut de posar unes notes al peu de pgina per explicar que una paraula s illegible. I fins i tot shan respectat les incoherncies prpies duna primera redacci com ara que un mateix personatge apareix amb dos noms diferents a lobra. Aix fa que una part del procs de creaci de Camus quedi al descobert. Aix a mi mha fascinat.

El primer home s una novella autobiogrfica. Camus explica com la misria de la seua famlia a Algria el va marcar des de ben petit. Explica els seus orgens familiars. Fa un retrat atro i ple de veritat de la seua via materna, immigrant menorquina. Explica com son pare va morir a la Primera Guerra Mundial quan ell noms era un nad i queda en mans daquesta via i duna mare analfabeta i quasi muda i sorda... Els cstigs, la mar, la por a lvia autoritria, la por a la vergonya i a la misria, la pobresa heretada que envolta el seu mn... I noms un petit forat, una escletxa que sobre a lescola primria i continua a linstitut. I per damunt de tots, el mestre, el primer mestre que va sebre veure en aquell fillet totes les potencialitats que desprs podria desenvolupar.

He de confessar que he plorat llegint aquest llibre, que per uns moments he tornat a la lectura tamb humida de Les cendres dngela. Em sembla que, salvant les distncices, McCourt i Camus expliquen les mateixes coses viscudes, s clar, en poques i en pasos diferents. A El Primer hombre, el protagonista s el petit Jacques a qui li passen tot de coses que ell, al principi atribueix a la seua pobresa extrema. Aix serveix al Camus adult per a reflexionar sobre la societat, sobre la guerra, sobre els processos colonitzadors i els papers de les metrpolis, sobre el sistema educatiu... el meu pare no coneixia Frana, diu Camus, quan la va conixer el van matar.

Cap a la meitat de lobra hi ha el relat duna jornada de cacera amb el seu tiet que impressiona, fa aborronar la pell. Com tamb impressiona la descripci de la visita que el mestre de primria fa a la seua via perqu deixi que el xaval continu estudiant a linstitut. No de bades, un dels documents que sinclouen al final del llibre s la carta que Camus va escriure al seu mestre desprs de rebre el Premi Nobel. A ell i a la seua mare, que quasi no tenia paraules, va dedicar el Nobel de literatura.

No em voldria allargar ms. La prudncia em demana que deixi aqu el comentari. Em sembla una novella que tothom hauria de llegir al menys una vegada a la vida.

LA LIBRERIA, Penelope Fitzgerald

alcia | 05 Maig, 2010 17:20

La librera, Penlope Fitzgerald. Traducci d'Ana Bustelo. Impedimenta, mar de 2010. 181 pgines. 18,40

No coneixia aquesta autora. Vaig comprar aquest llibre perqu em va agradar la portada, perqu em va enganxar la textura de la coberta i la contracoberta, i la qualitat del paper. I pel ttol! Un llibre titulat La librera, promet molt. Com una pastisseria que digus Mel i Sucre, per exemple...

Conta la histria d'una dona de mitjana edat d'una petita localitat de la costa d'Anglaterra que decideix posar una llibreria al seu poble. Som a l'any 1959, i no tots els vens del poble veuen b que aquesta dona obri aquest comer. Ella ho sap, per pensa que podr amb tot i comena enfrontant-se amb el director del banc, i acaba... b, no ho desvetllar. Amb tot s que dir que al final de la lectura, hom sent una certa devastaci. Una certa pena per la petitesa moral dels habitants d'aquell poble, per la curtesa intellectual, per la pobresa d'esperit.

Em sembla un llibre magnfic. Escrit amb tanta senzillesa que fa aborronar la pell. L'autora, la senyora Fitzgerald, tenia ms de cinquanta anys quan va decidir que volia ser escriptora. Tot el text traspua veritat, i al mateix temps, solidesa. Les descripcions del paisatge sn planes i tranquilles. I crec que s aix que va deixant en el lector un psit de desesperana insuportable. A mesura que m'acostava al final esperava un gir que mai s'ha produit. I m'ha agradat, perqu en realitat, els girs no existeixen, sn noms focs artificials dels narradors que necessiten fer mans i mnegues i jutipiris per mantenir l'atenci del lector.

Com m'hauria agradat visitar la llibreria de la casa vella! El recoman vivament.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS