Administrar

L'ILLA, Giani Stuparich

alcia | 13 Abril, 2010 19:34

L'illa, Giani Stuparich. Editorial Minscula, collecci microclimes. Mar 2010, segona edici. 108 pgines. 13.

Un altre llibre que compr sense conixer res de l'autor, que em ve a les mans perqu el trob atractiu. Petit, amb una fotografia groguenca a la portada. El ttol m'encanta. I el text de la contraportada, tamb. N'hi ha pocs de textos de contracoberta o de solapa que m'agradin. Aquest s.

El relat s breu i directe. Un pare que sap que li queda poc temps de vida demana al seu fill que l'acompanyi a l'illa on va nixer. No sabem el nom ni del fill ni del pare, que sn citats aix: "el fill", "el pare". El narrador s completament omniscient i vola per damunt els personatges i els seus pensaments que a vegades s'entrecreuen. El llenguatge s directe, cru, sense floritures barates. Un text aix seria propici a les reflexions lacrimgenes, per l'autor en fuig amb certa mestria. I aix m'agrada.

M'agrada tamb com ens mostra la desesperaci del fill. Desesperaci muda per la impotncia. Desesperaci que tenalla el fill, de qui no sabem l'edat que t, de qui coneixem noms que viu a les muntanyes, molt lluny de la mar de l'illa on son pare vol passar els ltims dies de vida. Hi ha molta incomunicaci. El fill voldria dir-li ho tot al pare, per calla. Hi ha mentida pietosa, i el penediment que aix provoca...

El relat est acompanyat per una presentaci d'Elvio Guagnini, i un postfaci de Claudio Magris.

s un relat breu, que es llegeix en un capvespre, molt ben escrit, de prosa neta, i completament recomanable per qui vulgui gaudir d'una obra amb cara i ulls.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS