Administrar

L'APRENENTATGE DE LA SOLEDAT, David Vilaseca

alcia | 12 Abril, 2010 08:31

L'aprenentatge de la soledat, David Vilaseca.. 3i4, maig de 2008. Premi Octubre 2007. 432 pgines.

Tenia aquest llibre per casa, sense llegir, quan vaig sebre de la mort del seu autor. Una mort trgica, un accident de trnsit a Londres. Vaig sentir la curiositat immediata per acostar-me a aquesta novella seua, que era la primera que publicava.

En realitat es tracta d'un recull de diaris escrits al llarg de deu anys. Des que el 1989 se n'an als Estats Units a estudiar fins que en 2002 decideix ordenar els quaderns i donar-los una unitat per convertir-los en aquest llibre. Record que quan es va publicar la novella es va comentar que era una obra on es parlava explcitament de l'homosexualitat, i que aquesta n'era el tema principal. s cert. L'autor escriu la seua soledat mentre es relaciona amb uns i altres, mentre fa la tesi doctoral, coneix gent, enyora....

No vull enganyar ning. No he pogut acabar de llegir el llibre. M'ha passat una cosa estranya. El vaig comenar amb moltes ganes. M'hi vaig enganxar i vaig llegir les primeres setanta pgines d'una tirada. No podia parar. A l'endem, quan hi vaig tornar, em va costar llegir deu pgines seguides sense tenir una terrible sensaci de voyeur, i aix em va passar fins que la lectura es va convertir en una missi impossible.

El dietari est ben escrit, el llenguatge s acurat, i la histria que conta s interessant. M'agraden els personatges que van creixent davant el lector. Per en aquest cas l'argument em sembla completament reiteratiu. Passen poques coses, i les que passen no m'interessen gaire. Se'm feia una muntanya arribar a les pros de cinc.centes pgines.

Amb tot, no desqualific en absolut aquesta obra. Noms constat que no he triat el moment adequat per a enfrontar-m'hi.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS