Administrar

LA MORT I LA PARAULA, Carles Camps Mund

alcia | 30 Abril, 2010 13:48

La mort i la Paraula, Carles Camps Mund. Proa, ssa Menor. Premi Carles Riba 2009. 92 pgines. 15

Els poetes tenen sort. Tenen totes les paraules. I com que tots sabem que les paraules curen, o si ms no, pallien molts mals, quan es troben davant una malaltia, davant un atzucac, entren al magatzem de les paraules i se les apliquen com un blsam. Els lectors daquests poetes tamb tenim sort perqu podem manllevar les seues paraules i intentar que sens contagii alguna cosa bona de les paraules curatives. Aqu hem parlat de dos petes que han passat per mals moments, Josep Ballester i Manel Garca Grau. Ballester va sobreviure, Manel no.

Carles Camps Mund s que ha sobreviscut a la malaltia i ha pogut recollir el premi Carles Riba amb el llibre-blsam, el llibre-remei que va escriure mentre patia com un gos, mentre era conscient del ball desassossegant dunes cllules que es multiplicaven sense cap compassi.

A La mort i la paraula hi ha poemes que fan mal noms llegint-los. Sn paraules capaces de traslladar al lector que se sent jugant amb la mort, qu se sent quan un se sap habitat per un mal a qui alimenta de manera involuntria per conscient.

Desprs de la segona lectura, el receptor nota que entre les mans t un llibre de maduresa, ple de rbia, per fruit de la reflexi. Nu de tot tipus dornament. El dolor sexpressa amb molta cruesa. Dolor mental, per tamb fsic. s un llibre molt bell, i carregat de veritat.

DE QU PARLO QUAN PARLO DE CRRER, Haruki Murakami

alcia | 21 Abril, 2010 14:47

De qu parlo quan parlo de crrer, Haruki Murakami. Traducci d'Albert Nolla. Empries Narrativa. Mar, 2010. 150 pgines. 17.

De qui parlam quan parlam d'Haruki Murakami? s l'escriptor japons de ms xit fora del Jap. Fa uns anys el vam descobrir amb Tkio Blues. En aquest bloc n'hem parlat abastament perqu Alcia va quedar penjada de l'estil d'aquest narrador tan especial. Aquest llibre no s prpiament una novella. Tampoc no s un dietari, ni un llibre d'autoajuda, encara que t un poc de tot aix.

La teoria vital de Murakami s que necessita crrer per escriure. Va comenar a crrer per estar en forma per poder escriure ms i ms hores. Per poder-se concentrar a l'escriptori. A mesura que va corrent t ms necessitat de fer-ho. Murakami diu tamb que necessita escriure per a comprendre el mn. A mi em fa l'efecte que necessita escriure per explicar-se a s mateix. Per aix s capa de dedicar cent-cinquanta pgines a escriure per qu corre. Per a ell s un fenomen inexplicable. Necessita tot aquest espai per a disseccionar la seua vida. El resultat s un text delicis. Els seguidors de l'escriptor arribam a entendre algunes de les seues dries. En alguns moments del relat, fins el lector ms sedentari t ganes d'aparcar el llibre i calar-se unes sabatilles i sortir al carrer a crrer. A notar com els msculs es fan tensos, a creuar-se amb altres corredors silenciosos, a intentar escoltar el panteix dels novells. Explica tamb moments de crisi, de buit, com el que va sentir desprs de crrer una ultramarat, que sn cent quilmetres en no s quantes hores.... Du meu!!

Em sembla una obra totalment recomanable per a corredors, per a escriptors, per a fans de Murakami, per a actius, per a sedentaris.... magnfic!

Altres llibres de Murakami comentats a aquest blog: Tokio Blues , El meu amor Sputnik , Al sur de la frontera, al este del sol , Kafka en la orilla , After Dark

L'ILLA, Giani Stuparich

alcia | 13 Abril, 2010 19:34

L'illa, Giani Stuparich. Editorial Minscula, collecci microclimes. Mar 2010, segona edici. 108 pgines. 13.

Un altre llibre que compr sense conixer res de l'autor, que em ve a les mans perqu el trob atractiu. Petit, amb una fotografia groguenca a la portada. El ttol m'encanta. I el text de la contraportada, tamb. N'hi ha pocs de textos de contracoberta o de solapa que m'agradin. Aquest s.

El relat s breu i directe. Un pare que sap que li queda poc temps de vida demana al seu fill que l'acompanyi a l'illa on va nixer. No sabem el nom ni del fill ni del pare, que sn citats aix: "el fill", "el pare". El narrador s completament omniscient i vola per damunt els personatges i els seus pensaments que a vegades s'entrecreuen. El llenguatge s directe, cru, sense floritures barates. Un text aix seria propici a les reflexions lacrimgenes, per l'autor en fuig amb certa mestria. I aix m'agrada.

M'agrada tamb com ens mostra la desesperaci del fill. Desesperaci muda per la impotncia. Desesperaci que tenalla el fill, de qui no sabem l'edat que t, de qui coneixem noms que viu a les muntanyes, molt lluny de la mar de l'illa on son pare vol passar els ltims dies de vida. Hi ha molta incomunicaci. El fill voldria dir-li ho tot al pare, per calla. Hi ha mentida pietosa, i el penediment que aix provoca...

El relat est acompanyat per una presentaci d'Elvio Guagnini, i un postfaci de Claudio Magris.

s un relat breu, que es llegeix en un capvespre, molt ben escrit, de prosa neta, i completament recomanable per qui vulgui gaudir d'una obra amb cara i ulls.

L'APRENENTATGE DE LA SOLEDAT, David Vilaseca

alcia | 12 Abril, 2010 08:31

L'aprenentatge de la soledat, David Vilaseca.. 3i4, maig de 2008. Premi Octubre 2007. 432 pgines.

Tenia aquest llibre per casa, sense llegir, quan vaig sebre de la mort del seu autor. Una mort trgica, un accident de trnsit a Londres. Vaig sentir la curiositat immediata per acostar-me a aquesta novella seua, que era la primera que publicava.

En realitat es tracta d'un recull de diaris escrits al llarg de deu anys. Des que el 1989 se n'an als Estats Units a estudiar fins que en 2002 decideix ordenar els quaderns i donar-los una unitat per convertir-los en aquest llibre. Record que quan es va publicar la novella es va comentar que era una obra on es parlava explcitament de l'homosexualitat, i que aquesta n'era el tema principal. s cert. L'autor escriu la seua soledat mentre es relaciona amb uns i altres, mentre fa la tesi doctoral, coneix gent, enyora....

No vull enganyar ning. No he pogut acabar de llegir el llibre. M'ha passat una cosa estranya. El vaig comenar amb moltes ganes. M'hi vaig enganxar i vaig llegir les primeres setanta pgines d'una tirada. No podia parar. A l'endem, quan hi vaig tornar, em va costar llegir deu pgines seguides sense tenir una terrible sensaci de voyeur, i aix em va passar fins que la lectura es va convertir en una missi impossible.

El dietari est ben escrit, el llenguatge s acurat, i la histria que conta s interessant. M'agraden els personatges que van creixent davant el lector. Per en aquest cas l'argument em sembla completament reiteratiu. Passen poques coses, i les que passen no m'interessen gaire. Se'm feia una muntanya arribar a les pros de cinc.centes pgines.

Amb tot, no desqualific en absolut aquesta obra. Noms constat que no he triat el moment adequat per a enfrontar-m'hi.

LA APUESTA, John Boyne

alcia | 11 Abril, 2010 16:01

La apuesta, John Boyne. Salamandra. Mar, 2010. 94 pgines. 9 euros.

Una prvia, jo som d'aquelles poques persones de la raa que no ha llegit "El noi del pijama de ratlles" ni tampoc "La casa del propsit especial", ni tan sols "El mot a la Bounty". Ho sent.

I encara una altra prvia: vaig agafar el llibre perqu em va cridar l'atenci a la taula de novetats de la llibrera, tan blanc, tan petit, tan lluent... Per mi aix s un punt positiu: m'agrada que els llibres em venguin. A la contraportada he llegit que Boyne va escriure aquest relat breu per a una campanya de foment de la lectura per adults i que es va convertir en un petit fenmen que Salamandra ha aprofitat ara.

I s clar, amb totes aquestes premises, no puc dir altra cosa que el relat compleix molt b els seus objectius. s a dir, fa llegiguera, enganxa. La narraci s gil. Es veu que Boyne domina aix dels personatges infantils que parlen per a adults... el que conta s interessant i les reflexions que fa el xavalet de 13 anys m'agraden. El que no m'agrada tant s el final. Ja sol passar aix. Quan els editors encomanen un text a un autor per a formar part d'una collecci per al foment de la lectura demanen senzillesa, linialitat, facilitat de lectura i.... que acabi b. I aqu ballam. Em sembla que l'inici del relat tenia tots els ingredients perqu acabs fatal, com el rosari de l'aurora, per.... oh, els girs de l'argument permeten que desprs de la tempesta arribi la calma.

Aquest llibret est b per alguna persona que ha de fer un viatge en tren o en avi. Un viatge d'un parell d'horetes. En arribar podeu "alliberar" el llibre a la terminal o a l'estaci perqu alg altre el pugui utilitzar. S, he escrit "utilitzar" a posta. No he dit llegir ni gaudir... Aix s el que vaig fer i em van sentir molt b.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS